No estem acostumats a veure el Barça en el mercat en una situació d’indigència com la d’aquest estiu, que s’està mostrant inacabable i patidor per a tothom. Sí que recordem alguna operació tardana i al límit, però no apareix cap període de contractació en una situació tan desesperada com la que viu l’entitat, amb la lliga ja començada.

Acabi com acabi aquest període de contractació, serà difícil no concloure que el Barça ha fet una planificació erràtica, cosa que hauria de comportar alguna penalització interna, més enllà dels milions d’euros pagats de més per moure’s de manera histèrica en el mercat, fent tombs d’un cantó a l’altre.

No serveix d’excusa que l’adeu de Neymar ho ha trinxat tot, perquè si alguns ja estàvem sota avís al maig i juny que el PSG aquest cop no el deixaria escapar, entenem que el club també ho sabia, més enllà del paperot d’alguns dels seus directius en públic, inclòs el president Bartomeu, que han acabat sent la riota de l’estiu.

És d’estudi aquesta planificació a la desesperada i aquest campi qui pugui. No descartem que al final, amb les peces que acabin arribant, aparegui un equip competitiu i de gran nivell, però s’haurà construït a pedaços, molt allunyat del que se li exigeix a una entitat que se suposa que sap cap a on va i quines són les necessitats que té en cada moment i com les vol cobrir.

Quan falten menys de dues setmanes per al tancament del mercat, el nom de Messi torna a aparèixer, com fa molts mesos, quan se’l vinculava al City. Aquest cop acompanyat de dos fets que sí que produeixen calfreds: la primera és que l’amo de l’equip anglès ha deixat caure que en breu es tancarà el contracte més espectacular de la història del futbol i la segona que el jugador encara no ha signat la renovació.

El cas de la renovació del jugador és un altre d’aquests episodis que fa emprenyar i, alhora, fa feredat. El president Bartomeu ha dit de totes les maneres possibles que l’argentí ha signat la renovació, cosa que els executius del futbol més notoris del club no poden garantir, perquè diuen que és un tema que porta personalment el mandatari. Es pot ser menys seriós? Agost del 2017 i encara estem en aquests nivells de misèria informativa que fan que l’entitat sigui incapaç d’informar sense embuts si la seva estrella ha signat o no la renovació? Això no és seriós, i tothom ho sap.

Messi va jugar diumenge, sense ni un somriure, com si estigués mastegant a poc a poc alguna cosa. És estrany veure’l amb aquesta actitud. Posem per cas que podria ser que els seus dos socis de l’any passat han desaparegut i que al darrere no té el que un dia el feia jugar com un àngel, i que potser a la banqueta no té el tècnic que a ell li convindria. Massa coses per especular sobre la seva cara de preocupació. Amb la pilota, segueix sent el fet futbolístic més important dels darrers decennis, però observant la seva mirada, a un li venen calfreds.

Ni en el pitjor dels malsons podem imaginar un adeu de Messi, ni en aquest mercat, ni en el següent, però s’ha d’entendre que l’estrella estigui amoïnada per la ineptitud que existeix al Barça en clau de planificació. I aquí, no només Messi, sinó tot el barcelonisme està molt amoïnat per la tasca que estan perpetrant Soler, Fernández, Mestre, Segura i Bartomeu.