Opinió

Arremangar-se de veritat

I que l'esport serveixi d'exemple per a la resta dels sectors de la societat que tenen la mateixa aspiració nacional

L'esport català va viure dimarts una jor­nada històrica: l'Assem­blea del Comitè Olímpic de Cata­lu­nya (COC) va esco­llir la seva nova junta direc­tiva després que el man­dat de l'ante­rior con­sell hagués expi­rat a prin­cipi de l'any 2012. Sota el parai­gua del secre­tari gene­ral d'Esports de la Gene­ra­li­tat, Gerard Figue­ras (per tant, del govern), la Unió de Fede­ra­ci­ons Espor­ti­ves (UFEC) i la Pla­ta­forma pro Selec­ci­ons Espor­ti­ves Cata­la­nes han unit for­ces per a un objec­tiu comú. Els pre­si­dents Gerard Esteva i Xavier Vinyals, res­pec­ti­va­ment, s'han donat la mà per ofe­rir al procés una nova eina. L'esport, sense dubte, és pal de paller en el camí cap a la lli­ber­tat.

I direu... “Doncs molt bé. Nor­mal, no? Tres orga­nis­mes del mateix sec­tor que volen el mateix i fan pinya. I què hi ha d'estrany?” Ai, ami­gues i amics! Mol­tes coses! Massa! La història de les rela­ci­ons entre les parts ens alerta de les diver­ses visi­ons de la jugada i dels interes­sos gai­rebé sem­pre con­tra­po­sats que han aca­bat dina­mi­tant l'entesa. Sor­pre­nent però real.

El nai­xe­ment de la Pla­ta­forma (pre­si­dida per Jaume Llau­radó) el 5 de maig del 1998 va obeir sim­ple­ment a la neces­si­tat d'omplir el buit exis­tent. La Gene­ra­li­tat vivia age­no­llada davant l'Estat per culpa d'una legis­lació que con­di­ci­o­nava les estruc­tu­res i la gestió de l'esport català. La soci­e­tat civil es va haver de mobi­lit­zar per obli­gar els polítics a can­viar la llei. És clar, ho van acon­se­guir. Amb el pas dels anys s'han vis­cut, fins i tot, èpoques de poc interès per la inter­na­ci­o­na­lit­zació. Encara es recor­den els dos­si­ers buits de papers i ges­ti­ons (i, també, d'idees) sobre la taula d'un exse­cre­tari gene­ral d'Esports o els acords sig­nats per un altre per reta­llar poders d'alts diri­gents de l'esport català –i que final­ment no es van por­tar a terme.

La UFEC, diri­gida per David Moner, tenia uns llaços emo­ci­o­nals molt estrets amb Joan Antoni Sama­ranch i una posició política i glo­bal d'ambició i com­promís dubtós amb el país. La relació amb les fede­ra­ci­ons espa­nyo­les va tenir un paper pri­o­ri­tari. Com sem­pre, els diners mana­ven. La UFEC sem­pre ha vist amb recel el paper de la Pla­ta­forma fins al punt de la negació i el boi­cot. Devien voler córrer massa...

El nou COC, amb la Secre­ta­ria Gene­ral ali­ne­ada amb la UFEC i la Pla­ta­forma, suposa una gran notícia si, final­ment, la fórmula és pro­fes­si­o­nal. No cal que les parts es peto­ne­gin, però sí que es cons­ti­tu­ei­xin com a eina fona­men­tal per l'èxit del procés i, natu­ral­ment, siguin capaços de cons­truir un esport com cal (en totes les seves mani­fes­ta­ci­ons, esco­lar, fede­rat, uni­ver­si­tari, de lleure, d'elit, el sec­tor pri­vat, la indústria col·late­ral, el patro­cini, el turisme, etc.) per a la futura república cata­lana. El repte és mera­vellós però molt com­pli­cat, perquè l'esport espa­nyol ha ser­vit de molt als dar­rers governs esta­tals. Per­dre aquesta carta tri­om­fa­dora els pro­du­eix pànic.

Emo­ci­ona veure cer­tes cares d'alguns dels mem­bres de la nova junta del COC. Llui­ta­dors històrics que s'hi dei­xa­ran la pell. S'ho merei­xen. I sorprèn no veure'n d'altres. És evi­dent, són vícti­mes de la nego­ci­ació entre les parts. Pot­ser amb el temps. I dit això, per res­pon­sa­bi­li­tat, que s'aca­bin els egos. I que, un cop més, l'esport ser­veixi d'exem­ple per a la resta dels sec­tors de la soci­e­tat que tenen la mateixa aspi­ració naci­o­nal.

El Cons­ti­tu­ci­o­nal

Ha ata­cat de nou. Feli­ci­tats. Un refe­rent de la democràcia. Espa­vi­lem. Tenim pressa.

Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.
[X]

Aquest és el primer article gratuït d'aquest mes

Ja ets subscriptor?

Fes-te subscriptor per només 48€ per un any (4 €/mes)