Editorial

L'EDITORIAL

El futbol no ha de ser cap excepció

L'essència del futbol és mirar d'enganyar l'àrbitre? Impedir, amb lesions simulades, que es jugui?

La FIFA està assajant en el mundial de clubs que es disputa al Japó el videoarbitratge i, com era d'esperar, hi ha opinions per a tots els gustos. La manera com s'han fet les coses en les jugades en què s'ha aplicat tampoc hi ha ajudat, per la confusió creada. Ara bé, tot això no ha de fer que es descarti l'ús de les tecnologies per evitar errades arbitrals en determinats tipus de jugades. Si hi ha ajudes a l'arbitratge en altres esports, com el bàsquet, el rugbi, el futbol americà, el tennis... per què no n'hi pot haver també en el futbol? Que té de particular el futbol que l'hagi de fer immune a l'aplicació de les noves tecnologies?

Que es digui que aquests sistema trenca el ritme de joc i desconcerta l'espectador perquè, al final, la decisió continuï estant en mans de l'àrbitre sembla una broma. Què volen dir quan afirmen que el videoarbitratge posa fi a “l'essència del futbol”. L'essència del futbol és mirar d'enganyar l'àrbitre? Impedir, amb lesions simulades, que es jugui?

El vídeo ha d'ajudar els àrbitres de futbol igual que ajuda els d'altres esports. S'han de seguir fent proves, estudiant molt bé quan, com i per què s'ha d'utilitzar, però no es pot rebutjar perquè sí. O apel·lant a la tradició. Estem al segle XXI i com més eines tinguin els àrbitres per evitar les injustícies en l'esport, millor. Una altra cosa és que ens agradi viure sempre envoltats de polèmiques que no porten enlloc.

Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.