El relat
Quina sort trobar un relat en els temps que corren. Ara que acomiadem l'any, Bartomeu i companyia han bastit el serial perfecte per distraure'ns tot el 2017: la renovació de Messi. Com que és la qüestió fonamental per situar la primera pedra d'allò sempre tan desitjat i preocupant que anomenem futur, ho poden estirar a voluntat com un xiclet i convertir la signatura en tema exclusiu a l'ordre del dia culer, el plat únic de dotze mesos. Pendents del petitó, la resta, és clar, quedarà reduïda a terreny residual. Per tant, tindran carta blanca en qualsevol altre afer de gestió, ningú no els avaluarà ni els buscarà les pessigolles. Ja que tothom viurà pendent en exclusiva d'aquest Relat, en majúscules, els recomanem contractar un grapat d'especialistes. Per exemple, els encarregats de rumiar les giragonses de La Riera, ara que perdran la feina. Compten amb un actor principal, indiscutible, dels que generen formidable i fidel seguiment. L'argentí, per si cal precisar l'evidència. I després, poden fer i desfer a voluntat. Ara, el pare, que pot passar de fonamental a accessori, ser decisiu o desaparèixer d'escena al·legant, per exemple, que el vincle s'ha ressentit després de la condemna judicial. O la mare i els germans, si volen anar per territori reality o emular una nissaga tan buida com la Kardashian. I la dona, que no falti, clar, l'Antonella, a veure què hi diu, si es vol quedar o tocar el dos. A partir de l'eix central, la continuïtat del geni, gravitaran en òrbita un munt de capítols, munió de personatges, apropaments i allunyaments, comèdia i drama, un no parar. En fi, que la gent no parlarà d'altra cosa, amb l'ai al cor. Tot un prodigi de seguiment en temps d'audiències atomitzades. El blockbuster del segle, producció catalana.
Com a consell de franc a la directiva, els convé no malbaratar una mina tan sucosa, que promet tenir-nos ben entretinguts, per no dir esmaperduts. De totes maneres, abans que s'hi posin, caldria situar els límits de la tensió argumental. Res de perllongar-ho, malgrat l'indubtable èxit, més enllà de desembre. A partir del gener del 2018, Messi quedaria lliure de negociar amb qui li semblés, i la malifeta implicaria ampliar el pressupost de l'àrea sanitària de la Generalitat. No guanyaríem per a cobriments de cor, depressions i altres daltabaixos emocionals amb directa repercussió sobre la salut del pobre país petit. Amb aquest relat per entregues, Bartomeu té tots els trumfos a la mà. Recordem que altres serials patrocinats per ell acaben esgotant la parròquia. Així, per exemple, quan vas per la quarta temporada del cost de Neymar o per la sisena de l'acció de responsabilitat, ja has perdut l'esma de seguir-ho, t'avorreixes, et tornes infidel a les trames impossibles. Vaja, que has perdut la passió que assegura ara en Leo. En aquest cas, l'argument és tan poderós que permet qualsevol llicència, com la incorporació de malvats tipus Mendes en un embolica que fa fort o la presència entre ombres del Madrid i les seves característiques martingales, recurs que mai no falla si vols accelerar la tensió narrativa. Si saben escriure-ho bé, la resta importarà un rave. Ja no valdran, imagineu, ni resultats a favor o en contra, ni títols ni res de res. No saben la sort que han fet. Pendents de la renovació, ningú es fixarà en com ho fan. Calla, ben pensat, és com fins ara.