Què és el neonunyisme? Justament això, el que hem viscut els darrers quinze dies. El foc amic per convertir el vestidor en boc expiatori. Guanyar temps com sigui. Omplir la premsa amiga d’il·lusoris reforços com a cortina de fum. Adherir-se a Foment i fer proclames des del Círculo Ecuestre. Una junta en plena batussa interna i un president, disposat a resistir en l’últim any de mandat. En la porta tancada, veure-hi només pèrdues i obviar que el futbol sense públic perd el sentit. Criticar les formes del segon entrenador quan has condemnat el club pel bunyol del cas Neymar. Anunciar un nou referèndum amb la pretensió de convertir-lo en confirmació de la teva gestió. Ajornar auditories internes per eludir la pressió. En definitiva, la mediocritat històrica, només salvada per la irrupció de genis després blasmats. No els podien controlar. I els incontrolables van crear el millor Barça, ara mig esguerrat, fruit de la seva incapacitat per afrontar la renovació requerida anys enrere. Avui fan tard si pretenen minvar el poder d’un vestidor tan totpoderós com envellit i devaluat. No han complert el propòsit primordial, cap altre que acompanyar Messi en la recta final. Havia de ser ell qui guiés el relleu sense notar la sotragada de l’adeu, quan arribi. En canvi, l’han posat a pilotar aquest Titanic camí del seu destí. I encara voldrem que es perllongui el declivi sense reclamar canvis a la llotja? Mereixen una última oportunitat d’engegar-ho tot a pastar? De fet, ja s’evidencia que han situat Setién de masover en un mas robat amb la pretensió de carregar-li el neuler de les frustracions. L’entrenador encara és a temps de triar: o acota el cap atrapat entre vestidor i directiva o organitza un terrabastall d’acord amb els seus principis. Almenys així podrà dormir amb la consciència tranquil·la.

Després del clàssic vam saber que l’auditoria interna es perllonga. Tant costa trobar unes simples factures a can Barça? Aquesta és, de retruc, la nímia justificació per evitar la compareixença de Bartomeu, ara demorada dues setmanes per la situació que vivim. En canvi, coneixem reunions mediàtiques per buscar coartades i apaivagar l’ànim culer. S’ha de controlar el missatge, desviar l’atenció, parlar d’un esdevenidor que ells, com han demostrat amb tossuderia, tampoc sabran capitanejar. Es tractava d’acompanyar Messi, no de demanar-li impossibles, pregant que els salvés la pell, la cadira i un prestigi que no s’han sabut guanyar en l’exercici del càrrec. Si els cal, s’abonen a la contradicció: canya als consentits futbolistes mentre volen satisfer-los amb aquesta mania de recuperar Neymar, jugador que, per valors i raons sobrades, hauria de ser història tancada. Continuen despullats, malgrat prefereixin imposar una fictícia pau de cementeri. És impossible callar amb el desgavell institucionalitzat, ja perpetuat. Com descriuria Josep Maria de Sagarra, tot plegat ens ha deixat aquest Barça brut i tronat allà on regnava la bellesa. I aquí seguim, en espera de l’utòpic miracle o que es faci fosc del tot. Mentrestant, hi ha un fotimer de gent que t’etziba “el Madrid va pitjor” i et passen les ganes d’argumentar. De sort ja en tenen: l’aturada forçosa ha de servir per ratificar-nos que el futbol no té cap importància. Quina xacra, el neonunyisme.