Neula amunt i xixona avall mentre la sang atordida galopa cap a un estómac sobresaturat, i el cunyat casat en terceres núpcies amb una divorciada d'un inspector d'hisenda divaga sobre la depravació dels polítics, la putrefacció bancària, els vincles entre terrorisme i refugiats, i aprofita un eructe soterrat d'all per denunciar la decadència moral d'aquest Occident que ell personifica. Sí, senyor, avui és Nadal i tots ens convertim en tertulians banals d'una conversa prosaica, i quan la vetllada decau amb acudits homòfobs usats per tirar els trastos a les cunyades nouvingudes, agafem el micròfon per mutar en entrenador del Barça. Aquest és el clímax dels egos que despullen del to cerimoniós dels tant per cents i tipus d'interès, i treuen l'ànima de l'home de Talteüll amb eructes canibalescos per defensar que s'ha de vendre Neymar, que tenim un problema amb el model encara que no sabem ben bé quina és la puresa del mateix model, que en Bartomeu és monòton però és més saludable que el maniqueisme de Laporta i Rosell, i finalment, quan la conversa va pujant de to entre els partidaris de Guardiola i el cunyat disposat a fer un panteix de condescendència quan s'afirma categòricament quelcom discutible, evidenciem un acord unànime reafirmat amb un cop de puny a la taula on defensem el següent: és quimèric que un periodista amb un mínim de coneixement i sentit de la professió no reconegui l'enorme superioritat de Messi enfront de qualsevol jugador que ha compartit època amb ell, Coentrão inclòs. Silenci. Hi ha hagut un punt d'acord i tots ens mirem amb afecte i oblidem els traumes soterrats en cada una de les enveges silenciades, i Messi, a part de ser el millor quan camina, es converteix en la peça apropiada per fer els dinars de Nadal més digeribles i reconèixer que la família no es tria, perquè si l'haguéssim d'escollir estaríem molt pitjor del que estem ara.

Apa doncs, un rotet i a dormir.