Ni la sor­tida a la llum de la diferència de zel fis­cal de l'admi­nis­tració espa­nyola entre Cris­ti­ano Ronaldo i Messi –sense que això vul­gui dir que l'argentí no fos defrau­da­dor– o la reso­lució dife­rent que han aca­bat tenint les san­ci­ons de la FIFA al Barça i al Madrid en fan prou encara per fer caure de la figuera els que con­ti­nuen tro­bant casual que al Barça se li hagin acu­mu­lat en poc temps tan­tes diferències de tracte d'instàncies supe­ri­ors. Hi ha can­di­de­ses –que pot­ser no ho són tant– que merei­xe­rien ser sac­se­ja­des fins a fer caure el lliri de la mà, però hi ha una altra mena d'innocència de la qual no vol­dries que es trenqués mai la bom­bo­lla que l'aïlla de la crua i com­plexa rea­li­tat. El món gover­nat pel poder dels diners, el fut­bol con­ver­tit en un cau d'interes­sos i la temp­tació xinesa tra­ient el cap com a punta d'ice­berg d'un canvi d'ordre en l'eco­no­mia mun­dial i el fut­bol glo­ba­lit­zat, van tro­bar rèplica abans-d'ahir al Mini­es­tadi en els nens i nenes que es van empes­car pan­car­tes i càntics per dema­nar a Messi que es quedi al Barça. Veure infants com­ba­tent la com­ple­xi­tat del món des de la força del desig és una bella i poètica porta d'entrada al que s'intu­eix que serà la reno­vació de Messi: una qüestió de desig en la qual el club i el bar­ce­lo­nisme hau­ran de demos­trar que estan dis­po­sats a tot el que cal­gui perquè es quedi. A pagar-li molts diners, és clar, però també a fer-li un entorn a mida on tot sigui del gust del millor juga­dor de tots els temps. Hi ha qui diu que l'entorn ideal ja el té. Dis­crepo.

A Messi hi ha prou coses que el dis­gus­ten per haver estat a punt de pren­dre par­tit en les elec­ci­ons de fa un any i mig. Les car­tes que va guar­dar lla­vors són les que ara posarà sobre la taula per lle­gir les res­pos­tes del club a les seves peti­ci­ons com la volun­tat real que es quedi. Messi ha pas­sat l'edat de la innocència i sap que aquesta direc­tiva que no és del seu gust també és fruit d'un desig, no expres­sat amb pan­car­tes d'infants sinó amb vots de socis.