Falta poc perquè Messi abandoni cadàvers desbaratats a les vores del camí, futbolistes espaterrants que perdran el títol d'hipotètic relleu i engreixaran la llista de promeses fallides per una comparació grotesca. Davant d'aquest fet imminent no és difícil profetitzar que la primera víctima antropofàgica serà Neymar, i per evitar-ho, seria adequat jutjar-lo sense mirar els números de l'argentí als vint-i-cinc, ja que la simple confrontació és una excusa sibil·lina per preparar-li l'escamot d'afusellament.

Així doncs, si avaluem Neymar en base a si mateix li hem d'exigir una excel·lència que depengui d'adquirir un protagonisme inexistent al llarg d'aquest primer trimestre. A partir d'aquí, si tinc maldecaps per educar els meus fills com a ciutadans decents, més em costarà trobar la clau perquè el brasiler exploti unes destreses úniques, però intueixo que podria ser més curós amb el llenguatge no verbal de bebè colèric els darrers minuts d'un partit oblidable, i per què no dir-ho, revisar els tics de creure's que fora del terreny de joc el món fa voltes al seu voltant. Ho dic perquè sigui just o no, el barcelonisme i l'ombra allargada de Messi aniran cavant la seva tomba si reben senyals inequívocs d'atròfia mental per afrontar el repte de liderar el Barça en l'aspecte esportiu i institucional.

De tota manera, si els aficionats veuen el brasiler del triplet mai li trauran la carta de l'argentí per recordar-li que no ha arribat a fites reservades per als elegits, però si la tònica d'aquesta temporada perdura en el temps, el jutjaran com el primer cadàver futbolístic mort pel record idealitzat d'aquell que haurà marcat un abans i un després en la història del Barça, i és que al final, un pot acabar sent un jugador fantàstic que es re tira amb un grapat de reconeixements individuals i la vida resolta, o pot ser una llegenda que ha gosat mirar la història a la cara. Neymar ha de triar, perquè té la qualitat per fer-ho.