La vida fa cara de llevataps i la musiqueta declinada de la falta de caràcter en la derrota ens ho recorda amb escrupolositat. “Quan van mal dades és quan es demostra el caràcter dels jugadors”, diuen les sagrades escriptures dels integristes de la temàtica. Partit, desfeta, partit, desfeta: “L'equip no té caràcter, no reacciona. Així no anem enlloc.” Per què es parla de la qualitat del joc quan un equip està en una dinàmica guanyadora i, en canvi, quan està en una de perdedora es parla de falta de caràcter?

La psicologia del jugador és clandestina, però el jugador no és ruc i sap (i sent) quan hi ha una idea que vertebra l'equip (i el club) i quan aquesta no hi és. De sempre, el jugador veu quan hi ha un concepte en què creure, no pas d'una manera cega i irracional, sinó des de l'experiència que li diu que en la derrota el caràcter suavitza o emfatitza l'error quan aquest es dona dins d'un patró, la mateixa experiència que quan no hi ha concepte (ni criteri) li diu que el caràcter no pot ser un factor. Tingui més o menys personalitat, el jugador no és ruc i sap que quan no hi ha resultats és el joc el que salvarà l'equip, un joc adaptat a la realitat, que s'oblidarà del que volia fer l'entrenador a l'estiu i que se centrarà a potenciar les virtuts i a dissimular els defectes dels jugadors que disposa. Dona'm joc, vesteix-me, i després parlem del que vulguis, diu el jugador.

Fins divendres que va perdre contra el Galatasaray, el Barça acreditava tres desfetes seguides com a pitjor ratxa en l'Eurolliga, mentre tots els equips que, com ell, no estan en posició de play-off la tenien de quatre o més. El Madrid, l'Olympiacòs i el Panathinaikòs la tenen d'una o dues, i el CSKA, el Fenerbahçe, l'Estrella Roja, el Baskonia i l'Efes també de tres. Tenen més caràcter que el Barça, russos, turcs, serbis i bascos? Qui ho sap. El que sabem segur és que tenen joc i que, a més de tallar la sèrie negativa, han sabut construir dinàmiques positives (cosa que el Barça, orfe de joc, és incapaç de fer).

Ja poden venir sis homes com Nocioni i els vuit millors jugadors del món de la pocha. I ja pot sortir l'entrenador i dir que els jugadors han jugat molt malament i baixar el senyor mànager general a tocar-los la butxaca per baix rendiment. Ja es pot donar tot això i coincidir en el temps i en l'espai, que si no hi ha joc tot s'esfondrarà.