Resultats

El Barça ha tor­nat a entrar en crisi. El des­as­tre de París, al camp i fora del camp, ha retor­nat el club a aque­lla posició cíclica d'abo­car-se a l'abisme en la qual sol posar-se tot sol cada pocs anys. S'ende­vina que els pròxims mesos seran tumul­tu­o­sos, amb el ves­ti­dor des­con­fi­ant de l'entre­na­dor, l'entre­na­dor des­con­fi­ant del ves­ti­dor i dels peri­o­dis­tes. I la direc­tiva fent la viu-viu, pen­dent, com sem­pre, només de veure on s'empesca un nou negoci.

És el que passa quan con­fies el futur només als resul­tats. Si un equip juga bé, fa goig, i l'afició se'n sent orgu­llosa, un mal resul­tat pot com­pli­car molt les coses, però no les arruïna. En canvi, quan tot ho jus­ti­fi­quen els resul­tats, l'afició acaba fent cas de la pro­posta i només viu pen­dent del resul­tat. Exi­geix allò que li diuen que és l'únic que compta.

Luis Enri­que es troba, per tant, amb un pro­blema greu al davant. Jo no crec, tal com estan les coses, ni tan sols que renove. Em sem­bla que al setem­bre el Barça tindrà un nou entre­na­dor i ja veu­rem quin un n'inven­ten.

El final de Luis Enri­que, així, que­darà mar­cat sem­pre per la nit del 4 a 0 del PSG i per una més que des­a­gra­da­ble entre­vista amb Jordi Grau. El peri­o­dista de TV3 va pagar clara­ment els plats tren­cats que ell, pre­ci­sa­ment, no havia tren­cat. Ignore si al dar­rere de les càmeres va pas­sar alguna cosa que pogués expli­car l'ani­mad­versió de l'entre­na­dor envers el peri­o­dista, però pre­sen­ciar l'escena pro­vo­cava ver­go­nya ali­ena. Si havia

pas­sat alguna cosa l'entre­na­dor hau­ria d'haver estat cons­ci­ent que també se'l paga per tal que aguante les coses que no li agra­den. Si sim­ple­ment va reac­ci­o­nar així perquè ho havia de pagar algú, va triar el pit­jor boc emis­sari de tots. Perquè tot el país en va ser tes­ti­moni i supose que la majo­ria es devia que­dar com jo: per­plex i des­con­cer­tat davant de la tele.