En la història del Barça hi havia algunes remuntades, que hem evocat aquests dies. Ara ja hi ha La Remuntada. Així, en majúscules. El 6-1 al PSG és història blaugrana, però també és de les que passen a la història del futbol. Va ser una magnífica obra col·lectiva. No només de l'equip, sinó de comunió amb l'afició, que, com en les grans ocasions, es van activar mútuament per crear un clima que fes possible el miracle. Va fer possible la remuntada racional, fins al 3-0. I va fer possible la remuntada passional, després del 3-1. Recordarem per sempre l'obra col·lectiva de l'equip de Luis Enrique, que, entre altres coses, ha inoculat als seus homes la passió amb què ell jugava a futbol, per si els faltaven qualitats. Ara ja no hi ha dubte que la decisió de comunicar el seu comiat abans d'aquest partit ha reactivat l'equip. La llàstima és que en les transformacions després de crisis sembla que hi hagi d'haver el factor d'algú que plegui o que el facin plegar perquè es produeixin. Zubizarreta després d'Anoeta i Luis Enrique després de París.

D'aquella primera temporada n'ha quedat el triplet i d'aquesta, de moment, La Remuntada. Veurem si és el punt d'inflexió per a una altra temporada inoblidable, però aquesta nit ja quedarà per sempre. Amb postals de tots els protagonistes. El lideratge revolucionari i la valentia de Neymar, autor d'un partit memorable. El merescut paper d'heroi per al discret Sergi Roberto. El paper decisiu de Ter Stegen davant Cavani i en l'atac final. La colossal capacitat d'anticipació d'Umtiti. El coratge de Mascherano. La fe de Piqué. L'omnipresència de Busquets. La multiplicació de Rakitic. La intel·ligència d'Iniesta. La implicació de Rafinha. La determinació de Luis Suárez. I la capacitat d'intimidació de Messi. I també Arda i André Gomes van empènyer fins al final. Ells i Luis Enrique, que va posar les condicions per a la màxima ambició, en comunió amb l'afició, van fer possible una nit inoblidable. Per continuar fent història.