Falten quatre dies per arribar al mes d'abril. Un mes que Luis Enrique va qualificar d'infernal i bestial. I fa deu dies, des que va acabar el Barça-València, que desitgem que arribi. Perquè aquestes aturades de seleccions són insuportables. Sobretot quan estem a les portes d'un mes tan decisiu i tan apassionant. Segurament, si tinguéssim una selecció nacional pròpia jugant-se la presència en el mundial, pensaríem diferent. Però com que no és així, volem que el Barça torni a la competició al més aviat possible.

Aquests dies han servit, sobretot, perquè apareguin portades amb un reguitzell de noms il·lusionants de jugadors que molts dels lectors no sabien ni que existien. Si feu l'exercici d'apuntar-vos tots els noms que sonen i us mireu la llista al setembre, al·lucinareu. Tinc apuntats Verratti, Weigl, Matic, Bernardo Silva, Tolisso, Tousart, Dembélé, Bellerín, Thiago, Deulofeu, Davinson, Yerry Mina, Dybala, Di María, Griezmann, Isco, Lemar, Rabiot, Mbappé, Coutinho i Vinicius Jr. I me'n deixo uns quants.

Posem-hi seny. Al Barça li cal fitxar un lateral dret que pugui ser titular, un mig centre de garanties que doni descans a Busquets i un extrem dret que ocupi el lloc que deixa un Messi reconvertit en mitjapunta. A banda d'això, tenint en compte que Iniesta jugarà més aviat poc, que André Gomes no acaba de funcionar i que Rafinha i Arda juguen millor d'extrems que d'interiors, potser s'hauria de fer una repensada general al mig del camp i prioritzar també un interior que no sigui un experiment.

Ahir jugàvem a això al Tot Costa de Catalunya Ràdio i la conclusió va ser que, en qualsevol cas, abans cal saber quin entrenador vindrà, quin dibuix utilitzarà i quins gustos tindrà. Fins aleshores, centrem-nos en el mes d'abril. Si el Barça culmina una bona temporada i recupera el joc que ha enlluernat el món, sempre serà més fàcil convèncer jugadors perquè vinguin a jugar. Que l'hi diguin a Neymar, que acabarà sent el millor del món en part gràcies a Messi.