Opinió

La remuntada que cueja

Tanmateix, sent jo tan poc amant de l'èpica, tinc al cap altres partits del meu equip que considero més dignes de memòria

Han passat més de tres setmanes des del partit en què el Barça va guanyar 6-1 el PSG i no ha passat res més rellevant en el món de futbol sense que tampoc m'hagi adonat si s'ha esdevingut alguna cosa fonamental en altres esports. Les reaccions encara cuegen. Des del madridisme s'ha intentat desacreditar el triomf barcelonista amb l'argument que només va ser possible a conseqüència de certes decisions de l'àrbitre. D'aquí, les xarxes socials es van omplir d'imatges relatives a “errors” arbitrals favorables al Real Madrid de manera decisiva. Un comentarista esportiu de prestigi com John Carlin va publicar un article al diari El País en què afirmava que tots els aficionats d'altres equips senten enveja dels barcelonistes perquè la victòria remuntada havia estat única, irrepetible i sublim i afegia que, en el cas dels aficionats del Real Madrid, l'enveja s'havia tornat miserable perquè eren incapaços de reconèixer els mèrits de l'equip rival i la grandesa de la seva gesta. En les xarxes socials també hi va haver comentaris indignats per part d'aquells que es van sentir ofesos en ser qualificats de miserables. Hi va haver moltes més reaccions i comentaris, com ara dels que diuen que si el Barça ha guanyat és possible la independència de Catalunya. No està de més dir que molts han recordat que el futbol és l'opi del poble que ens aliena i ens distreu de les coses vertaderament importants, com ara, posem per cas, els guanys i el tràfic d'influències dels poderosos que es reuneixen a la llotja del Santiago Bernabéu.

Fins i tot Werner Herzog, que fa la impressió que sempre està a punt d'agafar un coet per anar a Mart, es va referir al 6-1 durant la seva participació a Kosmopolis, el festival de Literatura celebrat al CCCB, amb un títol en principi tan poc procliu a parlar de futbol com Estasi i terror a la ment de Déu. El cas és que el cineasta, que ha de seguir prou el Barça per admirar sobretot Busquets per la manera que aquest llegeix els partits, va dir que el 6-1 és un miracle que hauria d'haver detingut el món del futbol: “S'haurien d'haver tancat els estadis durant un any. I, passat aquest temps, recomençar partint d'aquesta realitat.” En l'article esmentat, John Carlin també afirma que, sent aquesta remuntada més memorable que guanyar qualsevol final de la Champions, per un seguidor de futbol la vida no pot oferir res de més excepcional. Tanmateix, sent jo tan poc amant de l'èpica, tinc al cap altres partits del meu equip que considero més dignes de memòria: partits en què, des del començament fins al final, han desplegat un futbol admirable. Però també és cert que la idea del miracle m'atrau.

Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.
[X]

Aquest és el primer article gratuït d'aquest mes

Ja ets subscriptor?

Fes-te subscriptor per només 48€ per un any (4 €/mes)