Perseverem, continuem l'expedició per la biologia del bàsquet cercant el camí i si aquest se'ns resisteix l'inventarem, perquè sabem que si tot es calibrés només per les victòries i les derrotes aquí no hi quedaria ningú –atès que, detall important, de guanyar només en pot guanyar un.

Però si això ha d'anar de vèncer o claudicar viatjarem a l'estiu i ens quedarem amb la decisió de Pedro Martínez i Jaume Ponsarnau, gent que –aquest tampoc és un detall menor– quan el dimoni els posa una càmera al davant no es transformen perquè sempre surten de casa emportant-se les claus i deixant-hi l'ego. Un triomf superior, el seu, modèlic, esquinçant la sacratíssima carta magna de l'entrenador nostrat que decreta que un primer no pot tornar a ser segon i que si ho ha d'acabar sent no serà per embrutar-se les mans tallant vídeos. Res d'això, ben al contrari, primer perquè en cap moment Pedro Martínez va sentir-se amenaçat –què millor per al club que tenir el recanvi a casa si les coses no van com s'esperava?–, sinó convençut de la gran oportunitat que s'obria per millorar l'equip, amb “un magnífic entrenador que ens aportarà els seus coneixements i la seva mentalitat”. Un entrenador, ni primer ni segon, el que se sent Jaume Ponsarnau des de l'experiència d'haver tingut l'última paraula en una banqueta des de feia una dècada. En l'elit, allà on als ulls de l'altiu submón de les pissarres feia un pas enrere exercint d'assistent. Dues decisions que són un enorme triomf de club, que vol que el talent treballi per ell, en una posició o una altra però a la seva empresa, perquè quan no es té caixa per accedir als jugadors 10 la inversió intel·ligent és dotar de més personal qualificat l'entorn del jugador. Què vull: un gran jugador entrenat per un tècnic poc capaç o un bon jugador entrenat pels millors tècnics?

Joc orgànic i atractiu, que transmet. Flexible des del rigor, bàsquet de detall. Dos tornejos, dues finals. I perseverem perquè, com agrada simplificar avui seguint els preceptes de l'integrisme del power point, això és un win-win-win de manual. Dimecres a la Fonteta ningú hi va perdre res. Ben al contrari, des de fa mesos que l'equip, el club i l'afició hi guanyen.