És la una del migdia i queden deu hores per adormir-se amb somnis pendents o amb l'anhel de no despertar, o sigui, ara mateix, mentre desxifres amb desgana aquest article, disposes d'una informació supèrflua per decidir el futur entrenador del Barça: saps si estem o no en les semifinals de la Champions. De tota manera, pels globus sondes sorgits de terra de ningú, intuïm que la decisió pot dependre de si ens hi hem classificat, ens han eliminat a mode de tragèdia grega, o en cap moment l'hem ensumada.

Per tant, tot ens aboca a una resolució presa amb la bandera dels resultats que posposa la discussió urgent de l'estil Barça. Ras i curt, i per no defugir el debat, si arribem al consens que Manel realitza un trencament estilístic en deixar l'ukelele i prendre bases electròniques, llavors és senzill comprendre que del canvi d'identitat futbolística no en podem dir evolució necessària, ja que si renunciem a un possessió asfixiant causant de l'eutanàsia del rival i abanderarem un estil en què la funció dels migcampistes és llançar-la als tres del davant, no estem fent el mateix ni res que s'hi assembli. Així doncs, els eufemismes els deixem per als cornuts feliços de ser-ho perquè la parella arriba destensada a la llar conjugal.

A partir d'aquí ja podem parlar del nou entrenador, i per fer-ho, res millor que citar els puritans que adjectiven Laporta amb superioritat moral i no li reconeixen el mèrit de pilotar la nau amb l'objectiu últim d'enriquir un estil que ens singularitza. Per això, ignorant si ara volem que la Juventus guanyi la Champions, no modifico ni un mot malsonant d'aquest article desaprofitat, perquè la tria del guiatge no té res a veure amb els títols aconseguits: l'equip especialitzat a vèncer sense saber qui és ja existeix, i l'única manera de derrotar-lo no és assemblant-s'hi, sinó sent un mateix com hem cregut sempre que havíem de ser. Confio que en Bartomeu i els seus decidiran amb encert.