El problema és el Màlaga
Ara ja no és suficient ventilar el derbi de Cornellà amb un 0-3, ni passar la mà per la cara al Real Madrid un altre cop al Bernabéu, ni guanyar quatre partits seguits marcant disset gols als rivals. És indispensable per guanyar aquesta lliga, però ja no és suficient, perquè també cal esperar que el Madrid perdi un partit o n'empati dos. Vaja, com ara fa un any, però amb els papers canviats. El Barça va guanyar l'última lliga al límit, però aquell missatge o no es va entendre prou o no s'ha corregit suficientment. El cas és que ara ja és tard, l'equip s'ha equivocat massa. La lliga encara és factible i, si arriba, seria la novena en dotze anys, però ha quedat demostrat que l'equip necessita nous estímuls i nou lideratge perquè el seu model d'èxit continuï donant fruits. El problema no és el Madrid, el problema és el Màlaga. Fa unes setmanes, el Barça encarava la recta final de la lliga amb la necessitat de guanyar-ho tot (deu partits) i que el Madrid cedís un sol empat. Els blancs van fer la seva part de la feina en el derbi madrileny, però els de Luis Enrique no van ser capaços de fer-la al camp del Màlaga.
En una lliga en què han guanyat al Bernabéu, al Calderón, a Mestalla, al Sánchez Pizjuán, a San Mamés i a Cornellà, han deixat escapar tretze punts contra equips com el Betis, l'Alavés, el Deportivo i el Màlaga. La tendència majoritària és culpar les rotacions o, per ser més exactes, l'aportació deficient de la banqueta, i és cert que de tots els fitxatges que es van fer l'estiu passat per reforçar aquest capítol només un, Umtiti, ha aconseguit guanyar-se la plaça de titular, al centre de la defensa. La resta, jugadors com Gomes, Digne, Denis i Alcácer estan assenyalats per un motiu o per un altre.
Que el Madrid ha tingut millor banqueta és una evidència, però falsejaríem la radiografia si ignoréssim que la dinàmica de l'equip la marquen els seus pesos pesants i que aquesta columna vertebral també ha donat signes clars de fatiga. S'ha vist en la irregularitat en el joc i en el rendiment i s'ha demostrat particularment en la doble clatellada a París i a Torí, amb els titulars, que ha enterrat la carta de la Champions. És més fàcil qüestionar els suplents, que plantejar-se l'ocàs d'Iniesta, la dependència excessiva del trident o el desgast de jugadors i tècnic per evitar les baixades de tensió i la irregularitat en el nivell de joc. I és això, justament, el que cal revitalitzar amb un nou lideratge, amb nous estímuls i, segur, també amb un parell de reforços que permetin corregir els desequilibris que han llastrat l'equip durant tota la temporada.