Cal esperar que el nou entrenador que vingui al Barça no estigui condicionat per les petites històries internes. Si ho aconsegueix, crec que el planteig és clar. Almenys per als que practiquem un esport que es fa tant en les columnes d'opinió com en les tertúlies d'amics, com és el de fer de Monchi, paradigma d'un director esportiu que l'encerta. Entrant, doncs, en matèria veiem que a la defensa, acceptats Ter Stegen i Cillesen, són indiscutibles Piqué, Umtiti i Alba. Què cal? Molt senzill, un lateral dret fiable que pugui alternar, segons els partits, amb Aleix Vidal. Un central que complementi o bé millori el comodí Mascherano i un lateral esquerre d'envergadura que en els partits de contraris contundents i de molt joc aeri pugui alternar amb Alba. Al mig del camp, hi ha quatre primeres espases: Rakitic, Busquets, Iniesta i Sergi Roberto. Potser cal un reforç per allò de les rotacions i les lesions i que superi els altres ara disponibles. I com a davanters caldria preveure un extrem com a alternativa a Alcácer. Noms? Capa, Lejeune i Escalante de l'Eibar. Pel bon record que ens va deixar l'època dels bascos –Artola, Zubi, Urruti, Salinas, Alexanco, Begiristain, Bakero i Goikoetxea– es podria pensar també en Muniain de l'Athletic o en Iñigo Martínez de la Real. Repesca de Romeu? I davanters? Es podria retenir Tello o comptar decididament amb Deulofeu. I si fóssim Monchi, que tant fitxa com ven, per fer diners probablement traspassaríem un dels cracs de la davantera i cercaríem algun geni amagat per Bielorússia.

Si el nou entrenador fos dels que donen oportunitats als joves, potser en trobaria algun de casa prometedor que fos del B, del juvenil o d'altres equips del país. Em temo que no, que passarà el de sempre, que el Barça, com fan quasi tots els equips potents, seguirà buscant un nom, amb qualitat suposada, que costi molts diners, més del que val, per seguir alimentant aquest món real d'intermediaris, representants i comissionistes que formen part del negoci del futbol.