Quaranta-cinc minuts i trenta-una respostes per mostrar als seguidors del Barça que des de posicions humils i tota la naturalitat del món també és possible sobreviure en aquest món del futbol. Així ha estat la primera roda de premsa d’Ernesto Valverde com a tècnic barcelonista. Una autèntica exhibició de sentit comú.

El Txingurri viu sense voler ser més que ningú. El seu caminar silenciós contrasta amb una gran personalitat que li ha permès ser valorat en el terreny professional i estimat en el personal. Com quan jugava. Sense fer soroll va passejar el seu metre i seixanta-nou centímetres amb orgull fins a obrir-se pas entre els millors. I a còpia de ser ferm en les seves conviccions també s’ha fet fort a les banquetes. Sobretot a la de l’Athletic, el club que més s’estima. I així ho va fer saber. Una vegada més, sense cridar ni pretendre aparentar el que no és, Valverde va deixar clar que ell està vinculat emocionalment al club de Bilbao i que el Barça, efectivament, és un gran repte. I? Res. Perfecte. No tothom neix amb la samarreta del Barça posada, encara que hagi vist la primera llum a l’Argentina, al Brasil o a la Xina. Caminar recte és una interessant manera de funcionar.

Han passat molts anys des que va aterrar a Barcelona per primera vegada, però no ha canviat gens. Més cabells blancs i més experiència, com ell mateix va recordar ahir, però la mateixa essència. Valverde va ser respectuós amb el club –es posa a les ordres de la secretaria tècnica i l’estructura esportiva, ai, mare!–, amb Luis Enrique –va lloar la seva obra–, amb el mètode –va repetir, totes les vegades que va fer falta, que ha vingut amb la intenció de respectar-lo, aprofundir en la idea i evolucionar-la per ser fidel a la història–, amb el planter –la porta del Camp Nou tornarà a obrir-se– i amb els jugadors –l’entrenador ajuda però els futbolistes són els que decideixen–. I, és clar, amb Messi. És llest. I intel·ligent. Lideratge silenciós (però que ningú es passi de la ratlla).

I dit això, anirà bé?, es pregunta l’aficionat del Barcelona. Ja ho veurem. El Real Madrid viu un bon moment de present –i de futur– i, per tant, cal que el club l’ajudi aportant jugadors amb talent. Amb el que hi ha no és suficient. Ni comptant amb el meravellós trident. Respecte a la pilota, tampoc ho tindrà fàcil. Valverde ha pensat sempre en el sistema des del vessant d’equip contrari i ara haurà de fer-ho des de l’altre costat. I, no ho oblidem, destruir és sempre més fàcil que construir. Per no complicar-ho, per exemple, trobarà l’antídot contra les defenses de cinc i sis homes? Són escenaris nous per a ell que van preocupar un gran coneixedor del mètode Barça com Pep Guardiola, que van complicar la vida a Luis Enrique i que ara posaran a prova Valverde. I tot, amb futbolistes especialistes més veterans o joves procedents d’altres mirades futbolístiques. Caldrà la mà de l’entrenador. Venen temps interessants.