Gerard Piqué té l’habilitat d’inflamar els ànims de la caverna madridista amb la mateixa facilitat amb què Messi dribla defenses rivals. En té prou amb un comentari fet amb tota la naturalitat del món, amb elegància i picardia, per ensenyar les vergonyes de l’altivesa madridista. A banda, acostuma a avalar-lo la raó. També en el cas d’ahir: el regnat del Barça en l’última dècada és inqüestionable i el joc del Pep Team, incomparable.

Però, ai, Piqué, vigila! Vigilem tots els culers! Perquè tant els jugadors, d’ara i d’abans, com qualsevol persona que tingui o hagi tingut relació professional amb el club, defensen que cal obrir el focus i mirar més enllà per parlar d’aquesta superioritat del Barça. Deixant de banda que té molt mèrit poder parlar de cicles de deu anys, perquè en futbol els cicles acostumen a ser molt més curts. I en l’últim cicle de quatre anys, un cicle més lògic, el Real Madrid ha guanyat tres lligues de campions.

Per revertir la situació, el primer que cal fer és una anàlisi de la situació sense fanatismes i, sobretot, no enganyar-nos a nosaltres mateixos. Hem d’admetre que el Madrid és actualment superior al Barça en diversos aspectes. Per exemple, tot i que el Barça té el millor atac del món, els de Zidane són molt més efectius (encadenen 65 partits marcant), al darrere són més consistents i al mig del camp, més regulars.

Per molt que Guardiola digués que el Barça ha de fer poca cosa per tornar a regnar a Europa, el cert és que a Robert Fernández se li ha girat feina. Com a mínim, Valverde arrenca amb el beneplàcit de totes les famílies culers. Serà molt important que segueixi així el dia que en un partit, per A o per B, perdi el percentatge de possessió. Ara, cal que disposi, aquest cop sí, de la millor plantilla dels últims tres anys.

Guardiola també va dir que el Barça sempre torna. No va concretar quants anys pot trigar a fer-ho aquest cop. Últimament, amb l’excepció del Tata, sempre ha tornat a la primera. Veurem què passa amb el Txingurri.