Opinió

La bossa d’entrenament

Resulta que, formadors, educadors, practicants, entrenadors, clubs i periodistes, ens hem passat dècades destacant els valors formatius de l’esport. I ara, en plena era de la modernitat, som els primers a tirar pedres a la pròpia teulada

Ja fa temps que, des d’aquesta columna, acostumo a enfocar qüestions sobre com ha canviat l’esport en la modernitat. És un arbre amb tantes branques i de conseqüències tan variades, que comencem a intuir que ofereix un ventall de temes que convé remarcar. Per la pròpia salut mental i per forçar el present a superar-se.

Dies enrere em vaig quedar estorat. Compartia reflexions amb el pare d’un noi que juga a futbol en un dels millors clubs del país. M’explicava, orgullós, que els seu fill i els seus companys d’equip, ja no s’han de fer ni desfer la bossa d’entrenament. Que allà s’encarreguen de tot. De preparar-los la roba, de dur-la al camp d’entrenament i fins i tot de netejar-la quan han acabat. El nano, o la nana, només s’ha de preocupar d’entrenar-se bé. “És fantàstic”, exclamava. Potser us sembla una anècdota sense més, o que la meva mirada és del tot esbiaixada, o potser que ja estic una mica susceptible, però em va semblar una confessió del tot reveladora. I preocupant.

Resulta que, formadors, educadors, practicants, entrenadors, clubs i periodistes ens hem passat dècades destacant els valors formatius de l’esport. I ara, en plena era de la modernitat, som els primers a tirar pedres a la pròpia teulada. No sé a vosaltres, però diria que, a certes edats, fer-se la bossa per anar a entrenar és el primer acte de responsabilitat. De tu depèn, amb l’al·licient que ho fas perquè t’il·lusiona. És una de les primeres maneres de fer-se gran i, gairebé us diria, d’encarar la vida. Però vaig més enllà. En passiva. Quines conseqüències té no fer-se-la? En té? Jo crec que sí. I no les podem menystenir. Si des de ben petits acostumem els nens a viure protegits, a no assumir responsabilitats, per petites que puguin ser, com fer-se la bossa, i no s’estimula el seu creixement més enllà del terreny de joc, t’acabaràs trobant amb un grup d’un talent descomunal per jugar a futbol, però amb certes mancances per connectar amb la realitat. Jugadors excel·lents a qui costa desenvolupar-se en altres sentits. I després ens preguntarem per què el futbol formatiu s’ha convertit en un desgavell incontrolable.