Ferran Latorre es va convertir el 27 de maig en el primer alpinista català que era capaç de fer el cim dels catorze vuit mils que hi ha al planeta. L’última de les grans muntanyes de la Terra que va aconseguir coronar va ser la més alta, l’Everest, un cim que se li havia resistit anteriorment. La gesta de Latorre, les dues fulgurants ascensions a l’Everest protagonitzades per Kilian Jornet en les mateixes dates i la lluita del veterà Òscar Cadiach per completar també l’ascensió als catorze vuit mils fan que l’alpinisme gaudeixi d’una bona dosi de protagonisme en l’esport català en els últims anys.

Ferran Latorre explica en una entrevista en l’edició d’avui de L’Esportiu que ara que ha completat el projecte que ha omplert la seva vida esportiva els últims anys, troba que encara li falta alguna cosa, que no tot s’acaba en els grans cims i que li queda molta feina per fer com a alpinista. Latorre va fer el primer vuit mil el 1999 i ens últims sis anys n’ha escalat vuit, superant Òscar Cadiach, que fa tres anys que intenta coronar el Broak Peak i que espera fer el seu últim vuit mil aquest estiu. Latorre diu no s’ha de donar importància al fet que sigui el primer català que fa els catorze vuit mils. Que ell volia tancar el projecte i les coses han anat com han anat. I ho deixa clar tot dient que en l’alpinisme no calen competidors per existir i que és l’únic esport en què no necessites un contrincant per practicar-lo.