Tot seria més fàcil si coneguéssim el diagnòstic. Però com que no parla ningú, ni tampoc es pot preguntar, sabem poca cosa o res del que ha diagnosticat el Barça sobre el que va passar la temporada passada ni sobre com ho pensa resoldre.

Ens hem passat setmanes posant el futbol de base com a principal focus informatiu, com si fos més important la fugida de jugadors del planter que reben sucoses propostes econòmiques, i també esportives, que el desballestament que pateixen moltes escoles de futbol tradicionals a casa per l’assetjament dels equips més grans.

Quan el futbol de base ha passat a un altre ordre, malgrat que se segueixen produint fugides, i han aparegut els noms que sonen, un ja no sap si el Barça està en el mercat amb una intenció clara o simplement de visitant.

Els noms que sonen fan pensar que tot es tracta d’una broma de mal gust, i és difícil fer-hi encaixar els conceptes de mètode de la Masia i d’estil del Barça. Que el FC Barcelona ha deixat de ser un actor important en el mercat d’estiu del futbol mundial, fa temps que ho sabem, perquè durant molts anys en va viure al marge perquè tenia un planter del qual nodrir-se: la Masia. Després, quan va tenir necessitats, es va trobar que els actors tenien tants o més diners i des de fa anys ja no ha estat fàcil entrar-hi, triar i comprar.

El cas és que demà el Barça torna de les vacances i gairebé no ha passat res en el mercat: Deulofeu ha arribat sense que es tingui un pla esportiu definit per a ell i Mathieu ha marxat regalat, un clàssic a la casa.

Pel que fa a la resta de noms, entren marejos. En el cas de Verratti, tal com s’ha resolt –ja que si el xeic ha dit que no marxa, vol dir que no marxarà–, el Barça ha fet un paper que voreja el ridícul. Inicialment, semblava que la posició del jugador havia de ser clau per pressionar, però ha estat tornar a París i el migcampista no només ha abaixat el cap, sinó que ha renyat el seu representant, que s’havia queixat de l’amo del PSG. Quina estratègia hi havia, llavors? Desconcertant.

Més esfereïdor és el que ens arriba amb l’aposta per Paulinho. De veritat, quin és el projecte esportiu que vol vendre aquesta junta i direcció esportiva apostant per aquest veterà? De debò que ens hem de creure que el Barça segueix apostant pel seu model. Fa anys ens van colar que amb Luis Enrique el model es mantindria. La broma de mal gust es va aguantar pels títols, perquè el model més aviat es va dinamitar, amb un entrenador que va girar l’esquena a la Masia i a l’estil d’una entitat que ell mai va aprendre, perquè ningú no li va ensenyar.

Ara, amb aquests noms que apareixen es fa difícil connectar amb el que ha d’arrencar demà. És ben cert que queda molt bon material esportiu del curs passat, però tenint en compte que els reforços no van funcionar, que molts jugadors van quedar amb una aportació futbolística testimonial i que algunes peces necessiten recanvis urgents, pensàvem que el club tenia clar què calia fer.

Passen els dies i les setmanes, la pretemporada està a punt de començar i els rivals, a l’estiu, no perdonaran. Mentrestant, des de la direcció esportiva, no arriba cap confirmació oficial. I el que s’ha publicat no genera cap confiança.