Que Joan Jordán i Adrià Dalmau hagin marxat de l’Espanyol és una pèssima notícia. Dos joves amb talent que han emigrat. En el cas de Jordán, traspassat a l’Eibar per un milió i mig d’euros, l’errada és majúscula. L’empordanès té nivell ja per jugar a primera en l’Espanyol i un marge de creixement important. No és estrany que l’Eibar, que ja fa anys que treballa molt bé les incorporacions low cost, se l’hagi endut.

Jordán no és incompatible amb Marc Roca i hauria estat un immens plaer veure’ls jugar junts a primera. Ara, si no és pas en l’Eibar, ho veig molt complicat.

Pel que fa a Dalmau, marxa al Vila-real B. Un filial que ja fa anys que juga a segona B i que actua com a formador final de futbolistes professionals amb un èxit més que contrastat. Dalmau ho farà bé allí, segur.

Si bé el club no ha permès aquestes sortides per motius econòmics, sí que són víctimes tangencials de l’àrea econòmica, ja que els que haurien de marxar no ho fan. Parlem de jugadors de la primera plantilla que tenen signats contractes milionaris i que s’enroquen. Potser caldria recordar a algú l’exemple de jugadors que s’estimen realment el club, com Víctor Álvarez, que ha marxat abans de tenir destinació. Altres com Caicedo, Diop o Montañés no ho faran. I és lícit. Però aquí és on el nou Espanyol hauria d’actuar i no deixar passar els dies, mentre posa en venda o se li escapen alguns dels jugadors amb més futur de l’entitat per alliberar fitxes. Així no!

Però el millor de la setmana ha estat la renovació per cinc temporades del migcampista del filial Álex López. Aposta valenta i de llarg recorregut. Així sí!

També en la part positiva de la balança trobem el fitxatge de Mario Hermoso, un jove talent del Real Madrid que arriba sense cost inicial, tot i que els blancs es queden un 50% del cost del futbolista. Aquesta operació, per ambició esportiva del jugador i per oportunitat de negoci, és tot un encert.