Editorial

L’EDITORIAL

Amb un Tour igualat, hi guanya l’afició

Queden encara els Alps, i Aru, Froome, Bardet, Martin i Uran no llancen la tovallola per endur-se el triomf final

Quan encara queden tres etapes de muntanya –dues als Alps amb el Galibier i l’Izoard com a convidats estel·lars– el Tour viu l’edició més igualada des del 2011, quan Cadel Evans i Andy Schleck se les van tenir gairebé fins l’últim dia. Aquesta vegada, amb tot, la llista d’aspirants a la victòria inclou, a banda del sorprenent líder, Aru, el defensor del títol, Froome, i també Bardet, Uran i Martin, corredors aquests últims que no han guanyat mai una gran volta de tres setmanes. Els sis primers classificats estan separats per poc més d’un minut i mig, i cap d’ells, pel que s’ha vist fins ara, sembla conformar-se amb la posició que ocupa. La debilitat que va mostrar Froome en l’arribada de dijous es va transformar ahir en coratge i també força tant en les pujades com en les baixades. A més, el seu equip ha situat estratègicament Mikel Landa en el cinquè lloc de la general. Més pressió per als rivals.

Tot i que als dissenyadors del recorregut del Tour se’ls pot criticar per haver posat massa etapes planeres, sí que l’han encertada retallant els quilòmetres contrarellotge, perquè això ha igualat dramàticament les forces entre tots els aspirants. L’espectador també agraeix la valentia de ciclistes que, havent perdut la possibilitat de lluitar per la victòria final, no llancen la tovallola i ataquen des de lluny, com van fer ahir Quintana i Contador, tot i que es van quedar sense premi.

Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.