Sergio García
Fins ara el fitxatge de l’Espanyol que més il·lusió ha fet a l’afició blanc-i-blava és la tornada de Sergio García. La gent encara té desades a la retina les dues últimes temporades del capità elevat ja a mite del club. El seu petó a l’escut en la seva presentació era tota una declaració d’intencions. Ell sol va congregar 3.000 periquitos a Cornellà. No s’havia vist tanta gent en un acte d’aquesta mena des del bateig de Nakamura, d’infaust record i pitjor rendiment. Granero s’ho mirava tot des d’un pla secundari. És el problema de compartir escena amb un ídol. El madrileny també és un magnífic fitxatge, malgrat els dos últims anys discrets en la Real Sociedad, però l’aficionat blanc-i-blau s’ha acostumat a posar sota sospita totes les noves incorporacions fetes fins ara. Només Sergio García els aguanta la mirada pel que va fer en el passat i pel seu compromís amb la samarreta. Granero encarna una altrea mena de futbolista. Polit i exemplar. No fa ni dos dies que és a l’entitat, però s’ha carregat de responsabilitats. Portar el 23 de Tamudo no ho fa qualsevol. No va ser un acte d’incongruència o bogeria, sinó meditat, com explicava en una entrevista a aquest diari ahir dilluns. Això ja denota que estem davant d’un jugador amb galons dins del terreny de joc i també ambiciós: “L’objectiu és Europa i no cal mirar enlloc més”, assegurava. Altres s’amaguen, ell es mostra. Igual que Sergio García. Ell tampoc ha vingut a passejar-se sinó a donar les últimes pinzellades del seu repertori, que és extens i variat. Amb Falete torna el jugador indòmit de carrer. La rauxa feta futbol. Només veure’l al terreny de joc un es pensa i es carrega de conviccions que aquest Espanyol és capaç de tot i més. Per a ell no existeixen els impossibles. I si fa tres anys enrere va fer el que va fer amb un equip on era l’home orquestra, què farà ara que té a la seva disposició futbolistes de la talla de Granero, Baptistão, Jurado, Piatti i Gerard Moreno, que entendran i compaginaran el seu talent. Aquest Espanyol fa bona pinta, només falta encertar amb el central.