Avui fa un any s’inauguraven a l’estadi de Maracanã els Jocs Olímpics de Rio de Janeiro, els primers que es feien en una ciutat de Sud-amèrica. La ciutat brasilera va reunir durant 16 dies els millors esportistes del món, que ens van oferir algunes actuacions que no oblidarem mai. Uns Jocs Olímpics, però, són molt més que una competició esportiva, i 365 dies després està força clar que Rio de Janeiro va suspendre en gairebé tot el que té a veure amb el que s’anomena el llegat olímpic. O sigui, el que la celebració d’uns Jocs deixen a la ciutat seu.

El model del projecte olímpic de Rio va ser Barcelona. El president del COI, Thomas Bach, va afirmar que la capital carioca tindria la remodelació urbanística més gran d’una ciutat seu olímpica des del 1992. De tot això, ben poca cosa. La línia 4 del metro i el Porto Maravilha, i encara es tracta de projectes sota sospites de corrupció. Algunes de les instal·lacions estan en mal estat, d’altres en desús o amb molt poca activitat i sense saber què fer-ne per manca de diners. En els 4.000 pisos de la Vila Olímpica no hi viu ningú.

Un balanç doncs, un any després, que no és el que ningú s’esperava quan Rio va aconseguir els Jocs l’any 2009. Els Jocs van canviar algunes coses a Rio però no la van transformar. La crisi econòmica va colpejar molt fort el Brasil i Rio de Janeiro, i el llegat dels Jocs n’ha quedat profundament afectat.