Carta oberta a Neymar
Renunciar a ser Scottie Pippen per convertir-se en el jugador franquícia d’un club en projecció. Legítim i ambiciós. Anhelar la multiplicació dels pans i els euros per esdevenir el futbolista més ben pagat de la història. Molt legítim –sense ironies, ho juro per Prosinecki–. Abandonar la Sagrada Família per doctorar-se en La Gioconda. Legítim i elogiable. Esprémer la minsa vida de l’esportista per capbussar-se en altres cultures. Legítim i molt de Guardiola. Enfortir una supremacia dins una lliga secundària que ha aportat un campió d’Europa en seixanta-sis anys. Legítim i trencador. Dur al cim del continent un club sense història. Legítim i molt de Maradona. Eludir l’ombra de Messi per guanyar una Pilota d’Or. Legítim i necessari. Permetre al teu grupuscle mudar-se de ciutat per gaudir de les matinades parisenques. Legítim i Moulin Rouge. Abaixar els fums al filòsof suec. Legítim i gràcies per intentar-ho. Tenir com a amic Dani Alves. Legítim però no truqueu al meu fill per anar a fer el toc. Jugar a la puta i la Ramoneta per embutxacar-se la prima de renovació del Barça i el maletí petrolier del PSG. Legítim però amb ferum de targetes black polides per la Gürtel: això sí, la teva dona tampoc hauria de saber-ne res. Estar durant un mes gaudint de súpliques i permetre comentaris de companys que afirmaven que seguiries. Poc legítim i no entraries a casa perquè encara et deus pensar que fas gràcia. Deixar l’aficionat amb la intuïció ferma que, si els diners vinguessin de Madrid, ja series al Bernabéu mentre Florentino descriuria la teva concepció amb un gol de Butragueño de fons. Legítim segons el teu progenitor, però és aquí on percebem que mai has volgut ser dels nostres. De tota manera tampoc ens facis cas; simplement ens passa que allà on el teu pare se sent tan còmode, nosaltres hi patim una picor difícil d’explicar. Molta sort, Neymar, i gràcies per tot.