La temporada passada, el Barça va començar la lliga derrotant per 6-2 el Betis, el mateix rival que arriba avui al Camp Nou en el primer partit del campionat. Aquell dia, el Barça venia de guanyar la supercopa al Sevilla i iniciava la defensa del títol, a la recerca d’una tercera lliga consecutiva que s’acabaria emportant el Real Madrid.

Avui, el Barça comença la lliga sota pressió; sota molta pressió. Al camp, a la graderia, als despatxos. La fugida de Neymar ha fet molt de mal i la desfeta contra el Real Madrid en la supercopa ha reblat el clau. Avui, amb Luis Suárez lesionat, només jugarà Messi del trident dels últims anys. El mal joc ofert per l’equip durant la majoria dels minuts dels partits contra el Madrid ha posat a prova la paciència de molts culers, que tampoc no acaben d’entendre la política de fitxatges del club i la seva relació amb el filial. Serials com els de Neymar, Paulinho, Coutinho i Dembélé esgoten qualsevol. Més quan costa veure que el Barça en pugui acabar sortint beneficiat. Socialment, el club tampoc viu la pau que seria desitjable. Un fet que tampoc és cap novetat en els últims anys i que enrareix l’ambient. La moció de censura d’Agustí Benedito és a tocar i seria bo que s’aprofités per debatre cap on va el Barça i que no acabi depenent tot de si la pilota acaba entrant o no a la porteria rival. Però això és futbol i és el Barça. I avui cal guanyar i estaria bé fer-ho jugant un bon futbol.