Lideratge de mentida

Mol­tes vega­des em pre­gunto per què ens tro­bem en aquesta situ­ació de crisi ins­ti­tu­ci­o­nal, en què la filo­so­fia i els valors que sem­pre ens han defi­nit ara sem­bla que no for­men part del nos­tre club. Actu­al­ment, el Barça no és el club que feia por o molt de res­pecte en l’àmbit espor­tiu, de gestió i de força dins dels orga­nis­mes que con­tro­len el fut­bol mun­dial. Avui, molts pen­sen que es pot jugar amb nosal­tres, fer-nos ballar al seu ritme i, a sobre, tot­hom va tres o qua­tre pas­ses al davant de l’actual direc­tiva del Barça. Com a bar­ce­lo­nista, i em consta que n’hi ha molts que pen­sen de manera sem­blant, ja no puc supor­tar ni accep­tar en cap cas la situ­ació actual.

La res­posta a la pre­gunta de l’inici és la següent: falta de lide­ratge, falta de pla­ni­fi­cació, falta de pro­fes­si­o­na­li­tat, falta de conei­xe­ment del fut­bol en par­ti­cu­lar i de l’esport en gene­ral i, sobre­tot, falta de veri­tat. Anem punt per punt. Neces­si­tem un líder que sigui capaç d’envol­tar-se de gent com­pe­tent, que tin­gui l’habi­li­tat de saber actuar en el moment oportú i la dig­ni­tat d’enten­dre que és el màxim res­pon­sa­ble que el nos­tre club fun­ci­oni excel·lent­ment en tots el sen­tits. D’altra banda, neces­sita cer­tes habi­li­tats de comu­ni­cació i de gestió d’equips, que ha que­dat clar que l’actual pre­si­dent i alguns mem­bres del seu equip no tenen. El segon punt podria ser con­seqüència del pri­mer. La mala pla­ni­fi­cació que estem vivint des de ja fa massa temps és una evidència més de la falta de lide­ratge i know how. Tanta escola de nego­cis i no saben que s’ha de tre­ba­llar amb temps i pla­ni­fi­car en base a uns objec­tius a curt, mitjà i llarg ter­mini? L’estratègia de pla­ni­fi­cació de la direc­tiva és espe­rar que la pilota entri i Messi esti­gui happy. Així ens va. El ter­cer punt, la falta de pro­fes­si­o­na­li­tat, també és con­seqüència del pri­mer. No puc par­lar de la gent que tre­ba­lla al club i no sur­ten en els mit­jans, però sí de gent com Robert, o del vice­pre­si­dent espor­tiu, Jordi Mes­tre, i el seu memo­ra­ble “Ney­mar es queda al 200%”. La falta de conei­xe­ment del fut­bol és con­seqüència que aquesta par­cel·la la con­tro­lava el senyor Rosell i no volia ingerències. És clar, ara ens tro­bem que la direc­tiva (des­cen­dents direc­tes i esco­llits per Rosell), no saben què fer ni per on van els trets. I el pit­jor de tots els pro­ble­mes que patim i el des­en­ca­de­nant d’aquesta maleïda crisi és la men­tida, l’estratègia esco­llida per inten­tar dei­xar que el temps passi i pre­gar perquè la pilota entri. Dient peti­tes o grans no veri­tats i, també, veri­tats a mit­ges, s’intenta cal­mar el soci i fer-nos creure que dar­rere de tot hi ha un pla magis­tral que ens por­tarà a ser, de nou, els millors del món. La men­tida ja fa temps que sem­bla que està ins­tau­rada al Barça, per desgràcia de tots. Hem pas­sat del “Ney­mar ha cos­tat 57 mili­ons i punt” al “Messi va dei­xar fir­mada la seva reno­vació abans d’anar-se’n de vacan­ces”. Senyors, neces­si­tem un canvi urgent i nosal­tres llui­ta­rem per acon­se­guir-lo.