La poma alliberada de la gravetat. Clark Kent quan deixa de ser Clark Kent. Un pistoler asocial massacrant en un bar on es maltracten prostitutes. Lennon i McCartney junts, per separat, abraçats o emprenyats. El Bulli, el Celler de Can Roca, el Noma i el bar de carretera amb les taules untades d’oli. Dalí, Picasso, Miró. El gemec dels ocells i el cant d’una soprano que s’ha cruspit tres violoncels. El Quixot del braç de Madame Bovary assaborint Cent anys de solitud. Maradona si algun dia hagués renunciat a Maradona. Ramon Llull, Ausiàs March i Joanot Martorell encapçalant la manifestació de la Diada. L’Albert Rivera pensant per si mateix. Ben Johnson llançant el bistec per degustar un peix a la planxa amb pastanaga bullida. Calella, Llafranc i Tamariu. Roger de Llúria atonyinant cosins de Le Pen a les illes Formigues. L’abat de Montserrat proclamant la república catalana des de Cavall Bernat. Un anarquista devastant el sistema des de la piscina dels papàs a Matadepera. Velles amants enyorant-te amb els ulls entreoberts mentre el del costat somia amb la veïna de baix. Londres, París i Roma; un altre cop Londres, i un altre cop Berlín. Una matrícula d’honor a l’assignatura d’aquell professor reprimit per una lectura obsessiva de Sigmund Freud. Morir d’infart en un poble de mar envoltat de llibres. El tren de mitjanit carregant el boig de la ciutat perquè canti a ple pulmó “Constantí em fa imprimir”. El García Albiol llegint Bucay, Coelho... qualsevol cosa, però llegint. “Ai Jean-Luc, ai Jean-Luc, vull entendre-ho però no puc.” Thomas Mann remant una góndola als canals de Venècia perquè abracis la teva absència. “Bella ciao, Bella ciao, Bella ciao, ciao, ciao!” Les mosques de Sant Narcís fent el tir de l’oliva a les festes del Tura. Porrito ergo fum (cita cupaire). Trobar-te dos missals de la Marta a la bústia un matí fred de febrer. La felicitat en estat pur.

Ho he intentat. Perdoneu. Jo mai, mai, mai seré capaç de parlar del joc de Messi amb 1.940 caràcters.