Un clàssic Barça-PSG

Enmig d’aquest retorn al fran­quisme que estem vivint ja em per­do­na­ran que no seguisca l’actu­a­li­tat espor­tiva. O que la seguisca tan­gen­ci­al­ment. La repressió de l’exe­cu­tiu espa­nyol inten­tant impe­dir com siga el referèndum que el govern català ha con­vo­cat per al pri­mer d’octu­bre és un esforç inútil per fre­nar una victòria ine­vi­ta­ble, i tindrà con­seqüències a molt curt ter­mini.

Par­lant d’això, una de les con­seqüències podria ser el final defi­ni­tiu d’això que alguns n’han dit “el clásico”. I em per­me­tran que apro­fite la jugada per expli­car una cosa que sovint no es vol enten­dre: en aquest enfron­ta­ment qui té més a per­dre és Espa­nya.

Resulta ben curiós que se’ns diga una vegada i una altra que per al Barça serà molt per­ju­di­cial la inde­pendència perquè dei­xarà de jugar con­tra el Madrid. Com si per al Madrid no fos per­ju­di­cial dei­xar de jugar con­tra el Barça.

Posem-nos en con­text. Cap lliga euro­pea, ni una, tin­dria pro­ble­mes per a fer entrar el Barça. Sem­pre he dit que jo pre­fe­ria que el Barça jugués la Pre­mier, però ima­gi­nem que juga la lliga fran­cesa.

L’esce­nari no és estrany. Fa anys que la lliga fran­cesa ha ofert al Barça jugar-hi si es veu forçat a aban­do­nar l’espa­nyola. Mirem-nos-ho en pers­pec­tiva, doncs. El Barça perd el clásico Barça-Real Madrid però gua­nya el clàssic Barça-PSG, men­tre que el Madrid ha d’inven­tar-se un clàssic de segona fila, con­tra l’Atlético de Madrid, per exem­ple. Barça-PSG vs Real-Atlético.

Quin par­tit pen­sen vostès que vol­drien avui les tele­vi­si­ons de tot el món? Quin par­tit pen­sen que ompli­ria de gom a gom els dos esta­dis? Fins i tot: quin morbo tin­dria tor­nar a veure Ney­mar en el Camp Nou, ara ves­tit amb l’altra samar­reta.

A Madrid galle­gen molt però no són cons­ci­ents del que està pas­sant. Sol pas­sar quan cauen els impe­ris.