Fa temps que es parla que tant Messi com Iniesta no han tingut pressa per signar una renovació dels seus contractes, que expiren el mes de juny vinent. S’han donat versions d’ambició futbolística per veure el rendiment de l’equip de vegades amb to èpic i també per veure la continuïtat d’una directiva que molts mitjans veien trontollar.

Penso, en canvi, que el motiu real són raons purament personals. D’una banda, Messi deu haver volgut apamar quin era el tracte efectiu que rebria del nou entrenador del Barça. També hi va haver la marxa de Neymar, de la qual podem pensar que l’argentí volia consensuar la seva substitució i que el seu primer candidat no era pas Dembélé, sinó el seu col·lega a la selecció Di María, al costat de qui, segons s’ha dit, va esperar la trucada del Barça fins a última hora del darrer dia en què es podia fitxar. Potser la cara d’empipat en el primer partit oficial era per això.

D’una altra banda, el cas d’Iniesta té ingredients diferents: el seu interès principal era constatar de manera fefaent que podia ser una peça important al Barça per comprometre els propers anys. Si es produïa el fitxatge de Coutinho, podia pensar que la competència pel lloc ja seria excessiva, i més quan un fitxatge multimilionari acostuma a exigir la titularitat del nouvingut. També li deu doldre que amb la liberalitat que hi ha a esmerçar diners per jugadors de qualitat mitjana, el club exhibeixi poc interès efectiu i regategi per renovar jugadors amb molt bons serveis.

També hi ha hagut una certa crítica pel fet que el club no hagués signat encara nous contractes amb els entrenadors del Barça B, del juvenil i altres tècnics. S’ha atribuït a desori administratiu i cal pensar que no, que pel fet d’haver canviat els responsables de l’àrea, a aquests els calia un cert temps per veure com els entrenadors responien al començament de temporada amb equips molt renovats i si eren els idonis per tirar endavant.

El Barça ha començat la lliga i la Champions jugant bé i, en canvi, contra el Getafe només hi va posar ganes i va fer el que va poder per guanyar amb dificultat. Potser el cansament d’alguns i el fet que no jugués Semedo, que empeny i aprovisiona els del davant amb moltes pilotes, ho poden explicar.