Opinió

Onze metres, la pena màxima

La pena màxima al futbol, ha d’acabar al fons de la xarxa. Lluny d’això, la història ens deixa alguns penals memorables que no van acabar en gol

Sem­pre que s’ asse­nyala infracció dins l’àrea i l’àrbi­tre es diri­geix cap al punt de penal, la cosa es posa interes­sant. La lògica diu que asse­nya­larà llançament de penal. La pena màxima en el fut­bol, ha d’aca­bar al fons de la xarxa. Lluny d’això, la història ens deixa alguns penals memo­ra­bles que no van aca­bar en gol. Erra­des històriques que han can­viat el destí de grans equips. Recor­dem com grans estre­lles han fet fallida en moments de màxima tensió. En la final del mun­dial del 1994, Roberto Bag­gio va llançar el penal defi­ni­tiu als núvols i va ser­vir en safata el tetra­cam­pi­o­nat al Bra­sil. Anys més tard, però, Itàlia es va poder refer d’aquell cop. En la final del mun­dial del 2006, va ser el francès Tre­ze­get qui va errar des dels onze metres. I, d’aquesta manera, els transal­pins es van con­ver­tir en cam­pi­ons del món. El 2010, en el pri­mer mun­dial jugat en ter­res afri­ca­nes, Ghana va arri­bar molt lluny gràcies a un joc ale­gre i inci­siu. En la pròrroga del par­tit dels quarts de final con­tra l’Uru­guai, es va asse­nya­lar penal per unes mans de Luis Suárez. Asa­moah Gyan, ídol abso­lut al con­ti­nent africà, va llançar per sobre del tra­ves­ser i va impos­si­bi­li­tar que Àfrica col·loqués per pri­mera vegada en la seva història un repre­sen­tant en les semi­fi­nals.

Hi ha penals que, més enllà de mar­car-los o no, poden gene­rar con­flic­tes en un ves­ti­dor. Com en aquell par­tit de clas­si­fi­cació per al mun­dial 2006, en què el Came­run neces­si­tava gua­nyar Egipte per acce­dir a la gran cita. En el temps afe­git, hi va haver penal a favor dels lle­ons indo­ma­bles. Eto’o, màxima figura came­ru­nesa, es va treure la res­pon­sa­bi­li­tat de sobre i va dei­xar que fos Wome qui exe­cutés, i fallés, la pena màxima. Aquesta cir­cumstància va crear un lluita interna al país africà.

Doncs bé, diu­menge pas­sat vam pre­sen­ciar una situ­ació esperpèntica. El París Saint-Ger­main es va enfron­tar amb l’Olym­pi­que de Lió al Parc dels Prínceps. En el minut 76, amb 1-0 a favor dels pari­sencs, es va asse­nya­lar penal. El llançador habi­tual, Cavani, va aga­far la pilota per fer el llançament (abans hi havia hagut una falta que Ney­mar va xutar perquè Alves va deci­dir uni­la­te­ral­ment que ho havia de fer ell en detri­ment de l’uru­guaià) i tot i que i Ney­mar li va dema­nar de xutar-lo, Cavani no va cedir. L’uru­guaià va errar la pena màxima, la lluita d’egos havia escla­tat. De vega­des, un penal es con­ver­teix en la pena màxima… de qui el xuta.

Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.
[X]

Els nostres subscriptors llegeixen sense anuncis.

Ja ets subscriptor?

Fes-te subscriptor per només 48€ per un any (4 €/mes)