Avui és un dia impor­tant per al nos­tre país. De bon matí tin­dreu l’opor­tu­ni­tat d’anar als col·legis elec­to­rals i deci­dir si serem o no serem inde­pen­dents. És una situ­ació única que hem d’apro­fi­tar i una pos­si­bi­li­tat que hem de gua­nyar.

El món de l’esport s’ha mobi­lit­zat amb petits o amb grans ges­tos per fer pos­si­ble també la victòria del sí. Hi ha gent que es pensa que l’esport ha de que­dar al marge de la política, però res queda al marge de la política quan la situ­ació és tan impor­tant com la que estem vivint.

I pre­ci­sa­ment aquesta set­mana n’hem tin­gut un exem­ple impor­tant als Estats Units. El pre­si­dent Trump va ata­car els fut­bo­lis­tes de la NFL perquè alguns d’ells des de fa temps pro­tes­ten con­tra la segre­gació racial. És tra­di­ci­o­nal als Estats Units que sone l’himne ame­ricà abans del par­tit i, nor­mal­ment, la gent es posa dem­peus i l’escolta amb res­pecte. Alguns juga­dors impor­tants, però, per pro­tes­tar con­tra el racisme van començar a que­dar asse­guts men­tre sonava l’himne o a age­no­llar-se.

El gest d’age­no­llar-se no indica sub­missió, ans recorda una de les foto­gra­fies més impres­si­o­nants de Mar­tin Lut­her King, des­a­fi­ant l’atac de la poli­cia de genolls i pre­gant. Per a Trump això és un insult a Amèrica, però el seu atac només ha acon­se­guit unir encara més els juga­dors.

Aquest cap de set­mana molts equips han escol­tat l’himne ame­ricà tots de genolls o tots aga­fats solidària­ment pels braços. Fins i tot algun equip s’ha que­dat al ves­ti­dor men­tre sonava l’himne i molts pro­pi­e­ta­ris han bai­xat a fer cos­tat als seus juga­dors.

Trump ha estat així der­ro­tat per la soli­da­ri­tat entre les per­so­nes.

I aquesta és la lliçó que hauríem d’enten­dre avui. Defen­sem colze a colze les urnes i, com Mar­tin Lut­her King, cri­dem per un país “lliure per fi, lliure per fi, lliure sem­pre per fi”!