Res no serà igual a partir de l’1-O i de la sanguinària repressió policial espanyola contra un poble amb les mans enlaire, armat de paperetes i d’una ferma voluntat d’exercir els seus drets davant l’abús del monopoli de la violència. Amb les imatges de la borratxera de brutalitat a la retina, s’ha de posar molt cap fred per encertar-la en les decisions, però n’hi ha una que segur que mai serà errònia: la defensa fèrria, pacífica i democràtica dels drets nacionals d’un poble. La defensa de la dignitat d’un poble ens interpel·la a tots.

Ahir, milions de catalans van donar una mostra de valentia sense precedents davant els ulls d’un món esgarrifat per la vergonya totalitària engegada pel govern més corrupte d’Europa. I ahir la directiva del Barça va cometre un error històric, titubejant i finalment jugant a porta tancada. Amb la dignitat d’un país no s’hi negocia. Esportistes que han competit amb seleccions espanyoles ploren, traïts, abandonats. Avui, els que sempre hem defensat el dret d’autodeterminació estem més acompanyats que mai en el camí inexorable, imparable, cap a la sobirania.