Credibilitat
Que el Barça de Valverde ha començat la temporada molt bé és un fet, referendat pel lideratge en la lliga i la Champions i pel fet d’haver concedit només un empat en els deu partits disputats entre les dues competicions. Agafant com a punt de partida la supercopa perduda amb el Real Madrid el mes d’agost, també podríem acordar que l’equip blaugrana progressa adequadament en una etapa nova, amb entrenador nou, amb la baixa significativa de Neymar i amb jugadors nous com Dembelé, Deulofeu, Semedo i Paulinho. Dir més és especular. El Barça sempre és candidat a tot el que juga per potencial esportiu i econòmic, és a dir, per definició. Però fa mesos que va deixar de ser favorit a res i aquesta realitat, confirmada pels resultats, tres KO (lliga, Champions i supercopa) i un sol títol (copa), només la pot capgirar l’equip. Els mèrits no es regalen, ni se suposen, te’ls has de guanyar. Existeix el recurs d’agafar-se a les estadístiques i a les comparacions com a indici de recuperació. I sí, el debut de Valverde (22 punts de 24) iguala el de Tito Vilanova (2012/13) i el de Luis Enrique (2014/15) i supera el de Guardiola (2008/09), tots tres campions de les respectives lligues, però no és suficient; amb Tata Martino (2013/14) l’equip encara va començar millor (24 de 24) i després ho va perdre tot. Influeixen el calendari, la regularitat, la gestió de la plantilla, el físic, la pressió, els rivals... Arribats a aquest punt, el millor que es pot dir del Barça de Valverde és que, partit a partit, no ha deixat de guanyar credibilitat. Com? Amb molts petits i grans detalls. El més bàsic segurament sigui tenir una idea de joc clara i ser capaç de posar-la en pràctica independentment de l’escenari, el rival, les circumstàncies i el resultat. Un altre és haver corregit la fragilitat estructural de l’equip durant la temporada passada, recuperant un punt de pausa, ajuntant més les línies i pressionant més sovint en camp contrari, però també consolidant el lateral dret amb Semedo i rellevant Messi de responsabilitats defensives a la banda dreta; el resultat, fins ara, tres gols encaixats en vuit partits de lliga. Dos factors més, que van força lligats, són tenir jugadors a la banqueta suficientment implicats i endollats per aportar solucions quan surten a jugar i utilitzar-los amb encert per mantenir el nivell de l’equip o millorar-lo, com va passar en les segones parts a Getafe (1-2) i dissabte passat al Metropolitano (1-1). I encara un altre detall és aconseguir que diversos jugadors s’acostin al seu millor nivell, com passa amb Ter Stegen, Umtiti, Busquets, Sergi Roberto i, particularment, Iniesta. I és clar, la implicació de Messi i tota la resta amb l’objectiu col·lectiu, la competitivitat demostrada igual amb un Camp Nou buit o amb un Metropolitano hostil... Molts detalls que sumen i un equip que creix sobre bases sòlides i que cada dia és més creïble.