La irrupció del Barça
L’avinentesa del calendari és un ganivet sense mànec que s’ha d’agafar al vol i Sito Alonso i els jugadors l’han entomat sense fer-se mal.
Esperant l’endemà de les derrotes lletges, que és quan surten les persones que s’atenuen rere els protagonistes, és un fet que el Barça ha començat d’una manera gairebé immillorable, expandint-se per la pista salvatgement i incontrolable. Va engegar passant angúnies, però va prevaler en dos partits que hauria pogut perdre i no va aprovisionar els suspicaços de bala i cartutx. Va vèncer i es va llevar convençut i va firar-se contra el Burgos (111 punts), el Panathinaikòs (98) i l’Obradoiro (102), aparellant-se amb el Palau en una còpula instantània, cega i desenfrenada, ben bé com la declaració d’intencions d’aquell que al cap d’un temps passa per primera vegada pel costat del marge equivocat, allà on caigué culpable, i l’únic que vol és oblidar-ho tot i perdonar-ho tot com a mínim durant les properes vuit o deu setmanes. Divendres, Belgrad li va recordar que encara és lluny de poder anar sol pel món, però no va capitular fins al darrer so de la botzina.
Tots els rivals juguen, guanyar lluny de casa costa Déu i ajuda i el calendari té la mania de dir sempre la veritat, però comprat a trossos al calendari se’l pot desnaturalitzar. I el dels dos primers mesos del Barça no és un calendari de dificultats sinó d’oportunitats, amb més partits a casa que a fora, amb algun rival distingit al Palau, desplaçaments de quilometratge humà i una única visita veritablement crítica d’aquí tres setmanes a Madrid. Un recull d’enfrontaments per sumar i embastar i cosir les vores que abriguin l’equip pel desembre congelat de l’Eurolliga, el del CSKA-Fenerbahçe-Madrid-Unicaja-Baskonia-Khimki-CSKA-PAO-València, la successió que mesurarà la real densitat del nou projecte.
Les derrotes són part del joc, però el Barça no podia començar perdent de bones a primeres i els jugadors i especialment els tècnics i els directius n’eren plenament conscients. S’havia de guanyar i es guanya, i si bé es pot treure més suc a la llimona afirmant que ves que en algun moment no ho estiguin fent massa bé per ser tot just octubre, l’escaient i fructuosa resposta als primers actes de la funció és el que avui s’ha de posar en valor.