Des d’un punt de vista competitiu, el Barça està fent bé les coses, però encara li falta decidir i assumir un model de joc de bon començament. Que el soci i l’espectador el puguin reconèixer i vegin que intenta implantar el seu model de joc prescindint una mica de com juga el contrari. En tot cas, si hi ha una mancança palesa, per això hi ha els tres canvis que l’equip pot fer. Suposo que Valverde està encara en fase de tempteig i de construir un mecanisme que faci funcionar alhora els aspectes defensius i ofensius. De moment, tot i guanyar, l’espectacle és previsible i a vegades tediós: calma inicial a veure com juga l’altre equip; Ter Stegen, bé sota els pals, però erra quasi totes les passades llargues, i Messi vol jugar tots els partits i s’aparca sovint per no fondre’s, i es fa, en els seus intents, un fart de donar pilotes als contraris i es reserva dues o tres genialitats per acabar marcant o assistint. Tot l’equip depèn del geni sense gosar prendre altres alternatives. En el darrer partit pensava com es pot mantenir l’estil Barça situant dos armaris, Gomes i Paulinho, al mig del camp, quan està cantat que el mig del camp del Barça, si no juga Iniesta és, com es va fer a última hora, Sergi Roberto, Busquets i Rakitic. Almenys quan en algun partit debuta un jugador nou jove i amb ganes com ara Aleñá, Arnaiz i Cucurella hi ha un altre al·licient.

La lliçó del Girona, en canvi, va ser espectacular. Ganes, joc d’equip i un motoret de casa: Muniesa, Pere Pons i Granell, que hi aporten l’esperit. No sé què pensa Valverde, que a l’Athletic bé que tenia apresa la lliçó, que per reforçar el motoret que ja tenim, Sergi Roberto i Deulofeu han de ser sempre titulars. I mentrestant ens anem carregant de salaris de jugadors que no calien i promovent fitxatges forassenyats.

El nou mànager de la secció de futbol, Josep Segura, té l’oportunitat de fer les coses d’una altra manera. Potser la reestructuració del futbol de base i la major presència de jugadors del B en els desplaçaments del Barça arribin a través d’ell.