Pablo Machín es va asseure a la ban­queta del Girona per pri­mera vegada el març del 2014. Ales­ho­res, l’equip blanc-i-ver­mell era cuer a segona divisió i la situ­ació era dramàtica. El final de tem­po­rada de l’equip va ser sen­sa­ci­o­nal, ja que va sumar vint-i-un punts en tretze par­tits i va asso­lir la sal­vació de manera èpica. Ales­ho­res, el club, cons­ci­ent de la fei­nada del tècnic sorià, va deci­dir reno­var-lo per dues tem­po­ra­des, una de les deci­si­ons més impor­tants i encer­ta­des del club gironí. La tem­po­rada següent, l’equip va fun­ci­o­nar amb la pre­cisió d’un rellotge suís i va arri­bar a l’última jor­nada depe­nent de si mateix per ascen­dir a pri­mera divisió. Un par­tit negre con­tra el Lugo a casa va frus­trar les aspi­ra­ci­ons d’una ciu­tat orgu­llosa, però dece­buda de no poder arri­bar al cel fut­bolístic. La tem­po­rada següent, la 2015/2016, aquesta tendència gua­nya­dora es va man­te­nir, però en el play-off final d’ascens, l’Osa­suna va tor­nar a esmi­co­lar els som­nis del Girona. Ales­ho­res, Machín va afron­tar la seva ter­cera tem­po­rada sen­cera amb un objec­tiu ben defi­nit: ascen­dir de manera directa. La ter­cera, havia de ser la bona. Dit i fet. L’equip va fer una tem­po­rada bri­llant, amb fases d’excel·lència ofen­siva i fases de soli­desa defen­siva. Un ascens històric per a una ciu­tat que en vui­tanta-set anys d’història mai havia par­ti­ci­pat en la pri­mera divisió.

Ara, els cinc pri­mers clas­si­fi­cats de la tem­po­rada pas­sada a pri­mera ja han pas­sat per l’estadi de Mon­ti­livi aquesta tem­po­rada. El Girona ha com­pe­tit amb tots, però va ser diu­menge, con­tra el Madrid, campió de lliga i de Cham­pi­ons, quan el Girona es va retre un autèntic home­natge. I ho va fer amb les matei­xes armes amb què ha com­pe­tit en les últi­mes tem­po­ra­des. De fet, vuit dels onze titu­lars de la històrica victòria de diu­menge, ja juga­ven al Girona la tem­po­rada pas­sada, a segona divisió. Amb aquest esquema de tres cen­trals, un mig del camp Gra­nell-Pons pura­ment gironí i velo­ci­tat a les ban­des, els de Mon­ti­livi van pas­sar per sobre del tot­po­derós Madrid remun­tant un gol ini­cial d’Isco. A la gra­de­ria del coli­seu gironí hi ha una pan­carta en què es pot lle­gir “Pablo Mac­hinE”. És una metàfora que dona valor a la tasca d’un tècnic que no només ha por­tat l’equip a la màxima cate­go­ria, sinó que ho ha fet amb una iden­ti­tat pròpia. Man­te­nint la seva fide­li­tat a l’estil.