La junta del Barça està fent aquests dies mans i mànigues per fer sentir la seva veu contra l’empresonament del vicepresident i els consellers del govern català. Es tracta d’acontentar els sectors sobiranistes que reclamen una posició clara del club, que històricament sempre ha tingut, i al mateix temps no situar-se explícitament al costat dels que demanen directament la llibertat dels presos polítics. El club creu que això pot crear tensions entre els socis i l’afició que no és independentista o que defuig qualsevol qüestió política. Però, com sempre, l’afició va passar ahir, i també divendres al Palau Blaugrana, per sobre de la timidesa del club a l’hora de denunciar un conflicte que ja no va sobre la independència, sinó sobre la democràcia. Malgrat la pluja, els crits de “llibertat!” al Camp Nou, que van ressonar als domicilis de milions de persones a tot al món, són una denúncia commovedora de l’autoritarisme de l’Estat, que almenys ja sap que aquí no callem ni callarem en vista de les agressions als nostres drets humans. Que en aquests dies i setmanes difícils que han d’arribar, que el club sàpiga, com l’afició, estar a l’altura del moment històric. L’Estat no s’aturarà amb la posada en marxa de l’article 155 i amb la persecució de tots els seus opositors polítics. Una de les poques forces del país que es pot equiparar a la de l’Estat és la de la societat civil, i el Barça en forma part.