El bucle
La derrota de l’Espanyol a Mendizorrotza té aroma de naftalina i de déjà-vu recorrent. Un bucle rutinari que sembla que torna com un boomerang. Si l’adversari és el cuer de la lliga això sempre comporta tremolors del cantó blanc-i-blau. Era un partit clau, d’aquells assenyalats en vermell per fer el salt de qualitat necessari per creure’s i fer creure a la parròquia que aquest projecte ha deixat enrere les diatribes del passat i encara el futur de manera ferma i amb el timó ben recte. Al final, o més ben dit, al principi, només van ser necessaris 45 segons per dictaminar que aquell partit no portaria el segell de la victòria. La mediocritat i la grisor tornava a trucar a la porta de l’espanyolisme. En plena època d’expansió de l’era Chen Yansheng, aquesta és la pitjor notícia amb què s’ha de conviure. L’afició necessita la benzina de la il·lusió, i la derrota a Vitòria va destrempar, com tota la trajectòria d’aquest inici de lliga. Ara mateix l’Espanyol només té un camí: créixer. Els temps de mirar el retrovisor i de reüll el descens ja han passat. És moment d’intentar pensar en gran, però totes les opcions d’engrescar-se sempre es queden en un intent. El mite de Sísif casa a la perfecció amb l’estat de l’Espanyol actual. Pujar la pedra amb certa insistència per acabar rodolant de nou cap avall. Malgrat tot, el segon projecte de Quique Sánchez Flores té prou arguments futbolístics per redreçar el rumb i capgirar el camí irregular que porta. Mantenir la columna vertebral de la temporada passada ha d’acabar donant els seus fruits. A més, l’equip ha millorat amb la presència de Sergi Darder i ha guanyat sentiment d’equip amb la presència de molts jugadors amb ADN periquito. Tots ells han de remar per lluitar contra el conformisme i la grisor. Els aficionats són els primers que han canviat el discurs de la supervivència pel de l’exigència. No volen impossibles, però sí mires d’equip sòlid, fiable i que evoluciona constantment en el seu joc. Queda molta lliga, però ha arribat l’instant d’aixecar el vol de manera definitiva i sense excuses.