Sis dones
Sempre hi ha qui pren la decisió que canvia les coses. En aquest cas parle de sis dones: Lynn Blackstone, Jane Muhrcke, Liz Franceschini, Pat Barrett, Nina Kuscsik i Cathy Miller. El 1972 aquestes sis dones es van seure a la línia d’eixida de la marató de Nova York i van aturar l’inici de la prova.
Ara resulta sorprenent fins i tot llegir-ho, però en aquella època les dones corrien la marató separades dels homes. De fet, fins al 1972 mateix les dones no podien córrer la marató de manera oficial. Una sèrie d’arguments estúpids sobre la feminitat i la salut de les dones havia portat les organitzacions atlètiques dels Estats Units a prohibir la participació de dones en les maratons.
El 1972, per primer vegada i enmig de grans discussions, es va permetre córrer la marató de Nova York a les dones, però amb una condició: que eixirien deu minuts abans i deixarien passar els homes quan aquestes les atraparen. A més, l’eixida era en un lloc diferent de la dels homes.
Les sis dones protagonistes de la història van decidir bloquejar l’eixida de la marató masculina, i la seua acció va resultar espectacular. L’endemà, els grans diaris de la ciutat van obrir portada amb la foto d’aquelles sis xicones assegudes a terra amb cartells, protestant per la discriminació atlètica. Els organitzadors de la marató van ser acorralats per un cor de protestes i van acceptar finalment posar fi a la discriminació femenina.
Aquest any dues d’aquelles dones han corregut per últim cop la marató, amb més de setanta anys ja a les espatlles i han rebut l’homenatge de milers de persones, que les aclamaven al seu pas. El millor homenatge, però, va ser que més de 22.000 corredores van completar la cursa, travessant la línia de meta, barrejades amb els homes i sense patir cap tipus de discriminació.