Marc Márquez és una peça d’estudi per als psicòlegs de l’esport. Pel que fa als cir­cuits, per com ho fa con­duint des de la seva joven­tut entre pilots expe­ri­men­tats, per com es mou fora de l’asfalt i per com afronta la com­pe­tició. Márquez és seriós i molt pro­fes­si­o­nal amb la seva feina. Seriós amb un som­riure d’ore­lla a ore­lla. Sem­pre. Quan gua­nya i quan perd. No deixa de ser una estratègia que no per­met als seus adver­sa­ris reconèixer el seu veri­ta­ble estat d’ànim. Algú ens hau­ria d’expli­car aquesta capa­ci­tat que té el pilot de Cer­vera de treure trans­cendència encara que la pro­cessó li pugui anar per dins. Com­pe­teix sem­pre. No s’arronsa davant de ningú. Ni que sigui el seu ídol. És nerviós. És neguitós. És atre­vit. Molt atre­vit. Cau com tot­hom o una mica menys sal­vant la tensió i l’estrès de les cur­ses. És intuïtiu i s’aven­tura o s’arrisca més que els altres a donar gas a fons i a treure gas una mica més tard que els altres. Hi ha mil·lèsimes en joc.

Marc Márquez ho fa mos­trant una gran habi­li­tat per expe­ri­men­tar els límits per­so­nals damunt la moto. I con­tro­lar-los amb una con­ducció arris­cada, si li cal. De vega­des, sem­bla que es mou en un des­con­trol con­tro­lat. Res­pon­sa­ble i pro­fes­si­o­nal. En d’altres oca­si­ons, entra a boxes amb el cap baix i sap que els del seu equip el renya­ran seri­o­sa­ment. Ell ja adver­teix que acaba fent als cir­cuits el que vol fer. I tots dos són el mateix pilot. Però sap escol­tar. També ho sap fer veure. I sap apren­dre. Aprèn cada dia. I cal veure com s’ha superat aquesta tem­po­rada que no la va començar gaire bé fins a recu­pe­rar els punts per­duts i atra­par el seu sisè títol. Ho estu­dia tot. Dels rivals. Dels cir­cuits. De la moto. De les cai­gu­des.

Marc Márquez té un altre títol de campió del món. És el seu sisè títol. El quart de MotoGP. És el pilot més jove dels que tenen qua­tre mun­di­als de MotoGP. És el que te més poles. Té sis títols mun­di­als. I en tindrà més. Segur. Té 24 anys. I una cele­bració pen­dent que farà dis­sabte amb els seus a Cer­vera. Hi estan acos­tu­mats. Ell serà pro­ta­go­nista. El gran pro­ta­go­nista. Una festa al car­rer amb el som­riure de sem­pre. Eufòric, sense tensió ni estrès. Repar­tirà opti­misme i agraïment. Sense límits. Ningú no dubta del talent, del seu immens talent. Té talent per com­pe­tir. Té talent per con­duir unes motos que són autènti­ques bèsties. Té talent per treure importància en moments com­pli­cats. Té talent per fer un esport que es prac­tica enmig d’una tensió evi­dent. Té talent per superar entre­bancs. Té talent per pas­sar-ho bé amb els seus. Té talent. Molt talent.