El Madrid sense Ayón
El Madrid és molt menys Madrid sense Ayón, i és quan ell corre el camp amb el posat del que suporta un pes monumental a les espatlles que el Madrid és més Madrid.
Pots perdre Llull i els punts del perímetre sempre els acabaràs trobant. Te’ls donaran Campazzo i Causeur, i mentre els esperes t’agafaràs a la crina vigorosa i puixant del prodigi eslovè i tiraràs milles. I quan l’estrès de la competició que (en el seu cas) va començar el 31 d’agost adverteixi a Doncic que el cos és vulnerable i que la temporada és molt llarga, ja tindràs Campazzo i Causeur plenament sintonitzats amb els companys. Els punts del perímetre ja els acabaràs trobant, però el joc de sota l’anella és tota una altra cosa, perquè la vida dels cincs que juguen amb els peus a terra ha estat sempre material sensible en el bàsquet de Laso (Tomic, Begic, Mejri, Bourousis), i Ayón és l’únic que s’hi ha endinsat i acoblat d’una manera decisiva.
Ayón és la biga mestra que fortifica i aristocratitza la casa pairal. És l’equilibri, el rebot de l’equip, allò que el Madrid viu com un trauma i que sense el mexicà a la pista li esdevé un drama estructural fulminant per a un equip que vol marcar diferències a camp obert i en la intuïció de l’atac curt. Ayón és la falca pètria i insensible que apuntala la plantilla, el segon jugador en rebots defensius, el tercer en taps i el tercer en recuperacions de tota l’Eurolliga fins que va lesionar-se. El que crea coordinacions defensives particularíssimes i ideals per a un equip que necessita no desgastar-se massa en defensa per ser el que vol ser en atac. El mexicà és qualitat en la versatilitat defensiva i també en l’ofensiva, el puntal silenciós que harmonitza l’espai i simplifica el joc dels companys perquè sap interpretar bé quan té Felipe o quan té un altre quatre al costat, interiors de registres completament diferents. El Madrid és molt menys Madrid sense Ayón, i és quan ell trepitja el camp com un búfal al galop que el Madrid és més Madrid.
I potser és cert que un es pot acostumar a qualsevol cosa perquè fet i fotut l’únic que es necessita és prou temps per poder-ho fer, però justament temps és el que ni el Madrid ni cap altre equip tenen.