L’afecció del València CF ha quedat commocionada per la mort de Jaume Ortí. El que fou president del club s’ha mort després de lluitar uns mesos contra un càncer, enmig d’un excepcional reconeixement a la seua figura per totes les famílies, generalment barallades, del club. Sens dubte ha estat el president de més èxit de les darreres dècades i molt probablement també el més popular de tots. En una casa tan complicada i difícil, també en termes institucionals, com és Mestalla aquesta és una distinció digna de ser remarcada avui.

Evidentment, Ortí es va fer popular sobretot perquè durant la seua etapa el club va aconseguir victòries a les quals, per desgràcia, no està acostumat. Durant els tres anys que va dirigir el club es van guanyar dues lligues, una copa de la UEFA i una supercopa d’Europa, un palmarès que ningú no ha igualat.

Va ser apartat de la presidència amb males maneres pel màxim accionista del club i des d’aleshores les coses no han anat bé mai. Com més temps passa, per això, més gran es feia la imatge d’Ortí, davant els afeccionats i seguidors del club.

Ortí era, però, tot un personatge. Encarnava molt bé l’arquetip expansiu i alegre de la gent de l’Horta Sud, manifestant sempre un orgull molt notable i cridaner per les seues arrels. El famós palmito gegant que acompanya les celebracions del club, i que ahir va tornar al camp per retre-li homenatge, recordava Aldaia i les seues tradicions. Ell en va imposar una

altra de ben curiosa, que també es va deixar veure ahir durant el partit contra el Barça: la perruca taronja. No se sap per quina raó ell va començar a celebrar les victòries lluint una perruca de dona de color taronja però la gent s’ho va agafar amb molta simpatia, identificant-lo en aquell gest i identificant-se amb aquell gest, alegre i trencador.