El frau arbitral
Mig món del futbol encara es posava les mans al cap ahir després de veure com els àrbitres negaven a Messi un gol com una casa de pagès en el partit estrella de la jornada de lliga al camp del València disputat diumenge. I l’altre mig encara riu ara. I no és per a menys, perquè la jugada deixava molt poc marge al dubte. La pilota entra netament, de sobres, ho fa quasi a càmera lenta i per posar-ho més fàcil bota sobre la gespa dins la porteria. Quan el porter valencianista Neto treu desesperadament la pilota, mitja dotzena de jugadors del València es queden totalment parats assumint el 0-1, inclòs Montoya, que rep la pilota i no fa ni el gest de seguir la jugada fins que Guedes s’adona del “sigan, sigan” del col·legiat i el fa reaccionar. Els jugadors del Barça celebren el 0-1, la grada es resigna i –això no ho sap l’àrbitre, és clar– el narrador de la retransmissió televisiva canta el gol sense veure la repetició, només amb el pla general en directe.
No hi ha gol fantasma, només la fantasmagòrica incompetència d’un arbitratge que no està a l’altura ni del duel entre primer i segon, ni d’una competició top com és la lliga espanyola, ni d’un espectacle que mou milions de seguidors i centenars de milions d’euros. Després, podem posar el focus en si aquests dos punts restats al Barça són més o menys determinants per a la lliga; podem recordar que no fa ni un any el col·legiat Hernández Hernández va negar un altre gol al Barça al camp del Betis tot i que la pilota havia entrat –usant paraules seves– “groseramente”, podem alimentar teories de la conspiració gràcies a tanta grolleria i coincidència, però en el fons la qüestió és la qualitat de l’arbitratge i, per extensió, la qualitat de la competició. I si l’arbitratge –i la competició– no és millor és perquè els responsables (federació espanyola i Lliga de Futbol Professional) no han volgut. Ara sabem que la ceguesa d’Hernández Hernández va costar al Barça la lliga. La pregunta és per què no s’ha implementat ja l’ull de falcó a les porteries o el VAR, tal com ja funciona a Anglaterra, Alemanya, Itàlia, França o Holanda?
Però seguim, perquè no tot és la costosa tecnologia. Per què Iglesias Villanueva –l’àrbitre de Mestalla– no amonesta un jugador que es posa una perruca per celebrar un gol, quan el reglament és molt clar en això? Per què els àrbitres, que cobren unes quantes desenes de milers d’euros al final de temporada, no són obligats a preparar-se millor, unificar criteris, ser més eficaços i més professionals? Doncs perquè els que no estan a l’altura són els dirigents i aquests no sembla que hagin de passar comptes amb ningú.