Possiblement, el de Mestalla hagi estat el millor partit del Barça de Valverde aquesta temporada. Si més no, la primera part, en què l’equip va ser capaç de tenir el control absolut del joc, va minimitzar les virtuts del València, que en té moltes, com molt bé va detallar l’entrenador al final del partit i com la classificació demostra, i va ser insistent en la pressió, la qual cosa parla molt positivament de l’actitud de tots els jugadors. Amb matisos, perquè a Torí Messi va ser suplent i és evident que el plantejament varia per complet, però es pot afirmar que tant contra la Juventus com contra el València, Valverde va buscar dominar completament el partit buscant sobretot que el rival li generés les mínimes ocasions de gol possibles. Ho va fer situant un migcampista més i deixant dos homes en punta. En la Champions, Luis Suárez i Deulofeu, i a Mestalla, amb l’uruguaià i Leo Messi. I també va reclamar ser pacients i no rifar cap pilota que permetés transicions ràpides dels rivals.

Es pot dir que el Barça va complir amb el seu objectiu en els dos partits, exceptuant alguns minuts de la segona part contra el València. En els dos enfrontaments, l’equip va estar sòlid i va arriscar el just i necessari. És una evidència que el Barça de Valverde ha guanyat en consistència i que és més equilibrat que no pas l’últim de Luis Enrique. Els mateixos rivals així ho han indicat, per exemple Dybala, de la Juventus. Però també és innegable que a l’equip li falta un plus de talent si vol aspirar a les cotes més altes, és a dir, a guanyar la Champions un altre cop. La pèrdua de Neymar ha restat capacitat de desequilibri i gols a l’equip i la lesió del seu substitut, Dembélé, ha provocat que ara els blaugrana vagin curts de màgia o d’inventiva. Tampoc hi ajuda que Luis Suárez estigui encara cercant el seu millor estat de forma, perquè malgrat el doblet de Leganés encara se’l veu lluny d’estar al seu nivell. Iniesta, l’altre jugador més talentós de la plantilla, està jugant molts partits, i es nota, però tampoc és un futbolista que pel seu físic pugui estar tots els minuts desplegant les seves immenses qualitats.

Amb els fonaments defensius ben solidificats, la prioritat en aquests primers mesos de feina de Valverde al Barça, ara cal donar-li el plus de qualitat que falta perquè tothom es cregui que aquest equip ho pot guanyar tot. Malgrat la situació privilegiada en la lliga i la bona fase de classificació en la Champions hi continua havent escepticisme sobre les possibilitats reals de l’equip. Molta gent té la sensació que s’està per sobre de les expectatives que fins avui l’equip havia creat. El president, Josep Maria Bartomeu, és un dels que ha reconegut que per aspirar a tornar a regnar a Europa falta una peça que et faci fer un salt de qualitat. I l’estan buscant. La direcció esportiva no ha deixat d’intentar portar Coutinho, encara que sigui gairebé impossible el seu fitxatge, i rastreja el mercat a la recerca d’alguna alternativa que permeti a l’equip guanyar en clarividència i idees en els metres finals. Algú que vegi aquella última passada decisiva o que trenqui defenses per qualitat individual. Si el troben, aquest Barça de Valverde liderat per Messi pot aspirar molt seriosament a tornar a alçar tots els títols en disputa.