Amb el format actual, la copa és una competició en què els equips grans tenen tots els números d’arribar molt lluny, si els capriciosos sortejos no ho impedeixen. Tothom hi està d’acord. També tothom està d’acord que si totes les eliminatòries es disputessin a partit únic, les coses podrien ser molt diferents i les sorpreses sovintejarien més. Malgrat tot això, en la copa, amb el format actual, també hi pot haver sorpreses –el recordat alcorconazo del Madrid va ser a doble partit–, i ahir el Lleida Esportiu, i el Formentera a San Mamés, es van encarregar de deixar-ho clar.

Quan un equip de segona B va a jugar la tornada d’una eliminatòria de copa al camp d’un equip de primera havent perdut a casa 0-1, tot fa pensar que l’equip petit no hi té res a fer. Si quan s’han disputat 34 minuts de joc de la tornada l’equip de primera guanya 2-0, tothom pot pensar que l’eliminatòria està sentenciada. Tot això és el que va passar ahir a Anoeta en el matx entre la Real Sociedad i el Lleida Esportiu. I el desenllaç va ser totalment inesperat. El Lleida va remuntar el 2-0 i el gol de Radulovic a les acaballes va classificar els de la Terra Ferma per als vuitens de final. Una mostra més que en l’esport tot és possible si es competeix amb entusiasme i s’aprofiten totes les oportunitats. El Lleida feia cinc partits que no marcava i ahir va fer tres gols a Anoeta. I a més ho va fer vestit amb la samarreta de la senyera, un fet destacable en aquests temps difícils que vivim.