Opinió

Això de Kurbanov és d’Itoudis

L’estadística queda desarmada

Ficar-la a dins con­ti­nua sent el que més es paga, però en la retòrica pre­sent tenir un Kur­ba­nov no té preu. Els par­tits no els aca­bes amb ell, però sense ell no pots tan­car-los amb un De Colo o un Ser­gio poc can­sats.

Un juga­dor que no pot fer mol­tes coses és mirat avui amb recel i, en una lliga que con­demna els espe­ci­a­lis­tes, Niki és l’espe­ci­a­lista que fa aixe­car les celles dels entre­na­dors. Matisa de tal manera les poques coses que ha de fer, que en solu­ci­ona més que la majo­ria de juga­dors que són “capaços de fer-ne mol­tes” (i que sovint aca­ben fent-ne poques de bé). L’estadística queda des­ar­mada i, en el cas de Kur­ba­nov, que pot estar mitja hora a la pista i ser deci­siu con­tra el Fener­bahçe amb 0/6 tirs, jugar bé o mala­ment és fins a un cert punt rela­tiu. De Colo et can­via la inèrcia del joc amb una safata amb addi­ci­o­nal i Kur­ba­nov ho fa amb el rebot que li pren al cinc rival en una defensa en què s’ha pas­sat divuit segons per­se­guint el base. Així, des­men­tint la llei de l’Euro­lliga que diu que no pots tenir més de deu minuts al camp un paio que només ata­qui o que només defensi perquè si ho fas estàs mort. Kurbi és eti­queta entre els més rics de la vall, no només perquè són els que poden posar mig milió llarg a cada but­xaca d’un espe­ci­a­lista, sinó també perquè el seu joc és molt difícil de jus­ti­fi­car en un equip diguem-ne nor­mal en què la neces­si­tat de juga­dors que ho toquin tot per tal d’eixam­plar la manta inha­bi­lita els espe­ci­a­lis­tes.

Què en farem d’aquest noi, dèiem fa tretze anys en l’euro­peu júnior de Sara­gossa, quan Kur­ba­nov (2,02 m) era un qua­tre i mig de 20 punts i 10 rebots amb dots i impu­re­ses per jugar tant de cara com d’esquena. Era una sole­dat ine­vi­ta­ble errant per Rússia, cap a l’est, amunt i avall, cap a Kazan, Peters­burg i Kras­no­dar. Una i dues vega­des fins a tor­nar al CSKA de Mos­cou a jugar de tres perquè, amb Teo­do­sic i De Colo –i a risc de pas­sar per llunàtic–, algú se’l va ima­gi­nar defen­sant petits. Alers, però espe­ci­al­ment bases i escor­tes, evo­lu­ci­o­nant els regis­tres defen­sius de l’equip i obli­gant el rival a can­viar con­cep­tes carac­terístics del seu atac.

I a cadascú el que li toca, i això de Nikita Kur­ba­nov l’hi donem tot a l’his­triònic d’Itou­dis perquè és ben seu.

Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.
[X]

Aquest és el primer article gratuït d'aquest mes

Ja ets subscriptor?

Fes-te subscriptor per només 48€ per un any (4 €/mes)