El president de Catalunya Acció, Santiago Espot, es va asseure ahir al banc dels acusats a l’Audiencia Nacional per la xiulada que es va fer a l’himne espanyol i al rei Felip VI en la final de la copa del Rei de futbol que el Barça i l’Athletic Club van jugar al Camp Nou el 30 de maig del 2015. Una situació que mai s’hauria d’haver produït, sobretot si tenim present que en anteriors situacions similars, com les finals de copa dels anys 2009 i 2012 –amb els mateixos equips protagonistes– també hi va haver xiulades de part dels aficionats i no hi va haver conseqüències penals, tot i que sí que s’hi va interposar alguna denúncia. És més, un jutge va dictaminar que la xiulada havia de ser considerada com una mostra de la llibertat d’expressió dels aficionats.

I justament a la seva llibertat d’expressió com a ciutadà és al que va apel·lar ahir Santiago Espot –que es va declarar innocent– en la seva declaració a Madrid. A Espot li demanen ara dos anys de presó i una multa de 14.000 euros per injúries al rei i ultratge a la bandera com a promotor de la xiulada. La situació política que es viu a Catalunya no és aliena a aquest judici, en què es pretén coartar no només la llibertat d’expressió, sinó també la ideològica de l’acusat –i de passada, tot i que no estan asseguts al banc dels acusats ni s’exposen al que s’exposa Santiago Espot– dels milers de persones –aficionats del Barça i de l’Athletic– que van xiular en aquella final.